Publicitat
Publicitat

CONFLICTE A L'ÀFRICA

Preocupació per la imminent retirada francesa a Mali

Occident desconfia de les forces africanes i tem que el nord torni a ser refugi terrorista

Amb França planejant començar a retirar tropes de Mali el mes que ve, Occident i els estadistes africans són cada vegada més conscients que els soldats africans que rebran la missió de continuar la campanya contra els rebels vinculats a Al-Qaida no estan prou entrenats ni tenen prou equipament per emprendre aquesta tasca.

Fins ara, els combats més durs, que han aconseguit expulsar les milícies islamistes de les grans ciutats del nord-est de Mali, han estat encapçalats per forces franceses i txadianes. Aquestes tropes lideren les patrulles al nord, mentre que els efectius enviats per la resta d'aliats regionals de Mali, inclosos Nigèria i el Senegal, han trigat a arribar i han emprès sobretot tasques de pacificació més que no pas de combat, cosa que ha provocat queixes del president del Txad, Idriss Déby Itno.

El resultat del conflicte al nord de Mali no comporta només implicacions importants per a França, sinó també per a l'administració Obama, que tem que Al-Qaida del Magrib Islàmic (AQMI) i altres grups terroristes puguin trobar refugi a les muntanyes desèrtiques i remotes del nord del país.

Per ajudar els francesos, els Estats Units sobrevolen la regió amb drones de vigilància des de finals del mes passat. I Washington s'ha gastat més de 550 milions de dòlars durant l'última legislatura per ajudar a entrenar i equipar els exèrcits de l'Àfrica Occidental a canvi d'evitar que el Pentàgon hagi d'enviar forces a la zona. Els crítics sostenen, però, que els Estats Units estan mostrant poc esforç en aquesta tasca.

Convertir el dividit exèrcit de Mali en una força cohesiva i efectiva suposa una "enorme tasca", puntualitza el general de brigada francès François Lecointre, que té encomanada aquesta missió. Com a exemple, recorda que un grup de soldats malians van abandonar fa poc les seves posicions i van disparar trets a l'aire per exigir una prima.

Entrenaments conjunts

Aquí, al sud-est de Mauritània, a més de 160 quilòmetres de la frontera amb Mali, aquest mes les forces nord-americanes han conduït una sèrie d'entrenaments per a tropes africanes que han donat més raons per preocupar-se a l'administració Obama, tot i que també s'hi han vist alguns signes positius. Els exercicis militars han ofert una estranya visió de les fortaleses i debilitats dels diversos exèrcits africans que es preparen per ajudar a fer-se càrrec de la missió a Mali.

En poques setmanes, està previst que el Consell de Seguretat de les Nacions Unides decideixi si autoritza una missió de Cascos Blaus a Mali i com la compon. "És possible que aquestes tropes vagin a Mali", explica el tinent coronel senegalès M. Dieye, que comanda un escamot de soldats de les forces especials que han participat en els entrenaments, acompanyades de tropes del Txad, de Níger, de Burkina Faso i de Nigèria. "Ara ja hem treballat plegats amb altres forces africanes, tal com farem a Mali", diu.

"Cap entrenament extra d'última hora pot preparar les forces africanes per a la seva tasca a Mali", opina al seu torn Benjamin P. Nickels, especialista en contraterrorisme a l'Àfrica de la Universitat Nacional de Defensa del Centre d'Estudis Estratègics de Washington. "Caldrà un compromís permanent".

França ja ha ajornat la seva retirada almenys un mes per intensos combats al nord del país. París té actualment 1.200 soldats al front, acompanyats de 800 del Txad. Està previst que l'Elisi mantingui petits equips de contraterrorisme un cop retiri el total de 4.000 forces de Mali, segons fonts diplomàtiques. Amb les forces africanes, està previst que hi hagi 10.000 efectius sobre el terreny.