Per què Fillon ha aconseguit imposar la seva candidatura

BarcelonaEl discurs d'Alain Juppé podria haver canviat aquest dilluns el curs de la campanya presidencial francesa. Però l'ex primer ministre Juppé renunciava "d'una vegada per totes" a liderar una candidatura alternativa a François Fillon i carregava contra una dreta que, segons ell, hauria perdut una oportunitat d'or per governar. La jornada hauria pogut ser crucial per a la dreta francesa, però només va ser una nova jornada que confirmava la determinació de Fillon de seguir al capdavant dels Republicans malgrat la seva promesa de retirar-se en cas d'imputació judicial. A la tarda els barons del partit li renovaven la confiança al candidat oficial en un comitè polític que s'anunciava renyit. Divendres la seva sortida semblava inevitable; ara sembla haver-se enfortit.

Impossibilitat de pla B

A la sortida del comitè celebrat aquest dimarts a la seu dels Republicans, Gérard Larcher, president del Senat i un dels més fidels fillonistes, donava per tancat el debat: "Hi havia una urgència per aturar el psicodrama".

El mateix Larcher, que reconeix que fa tan sols una setmana aconsellava la retirada a Fillon, explicava aquest matí en una entrevista a l'emissora France Inter que la renúncia de Juppé i la inexistència d'un pla B a 45 dies de la primera volta no deixa una altra opció: tancar files.

L'ombra de Sarkozy

Les desercions al camp fillonista no han parat de produir-se des que el setmanari satíric 'Le Canard Enchâiné' va provocar un sisme amb la publicació d'evidències que implicaven Fillon en un escàndol de sous ficticis per a la seva dona i els seus fills. El diari 'Libération', que té un comptador que posa al dia el nombre d'abandons de personalitats implicades en la campanya de Fillon, li atribueix aquest dimarts 305 defeccions. El nucli es va reduint, doncs, a uns pocs fidels entre els quals hi ha barons propers a l'expresident Nicolas Sarkozy: François Baroin, Laurent Wauquiez, Brice Hortefeux i Eric Ciotti. El mateix Sarkozy, eliminat a la primera volta de les eleccions primàries de la dreta que van donar el poder a Fillon, s'ha erigit aquests darrers dies en conseller i mediador de la crisi. Dilluns l'expresident feia públic un comunicat en el qual convocava una reunió a tres bandes Fillon-Juppé-Sarkozy, que finalment no tindrà lloc. Tot i així, la reaparició de Sarkozy i el fet que el seu entorn s'hagi mantingut a la foto amb Fillon fan pensar en un candidat ostatge del sarkozysme.

Obstinació i mà de ferro

François Fillon va guanyar contra tot pronòstic les primàries de la dreta conservadora francesa. Quatre milions de vots decidien que el seu projecte de ruptura era el més vàlid per fer front a la ultradreta. Ell, que sempre havia estat un home de segona fila, passava a brillar entre dos homes forts: Juppé i Sarkozy. La seva carrera cap a l'Elisi s'anunciava segura i els sondeigs li auguraven una segona volta renyida amb el Front Nacional de Marine Le Pen. Però l'eufòria va durar poc i Fillon -defensor d'una França de valors catòlics- es va haver de defensar de greus acusacions que el deixaven a la corda fluixa. Aquest diumenge s'ho va jugar tot amb una concentració a favor seu que tenia lloc a l'esplanada del Trocadero, a París, una mena de crida al poble que hauria de justificar la seva perseverança. L'assistència de diverses desenes de milers de persones legitimaven el candidat que, inflexible, ha fet servir la seva mà de ferro per imposar-se malgrat totes les tempestes que ha fet esclatar.