Publicitat
Publicitat

PENA DE MORT

Pequín retransmet el camí a l'execució de sis condemnats

El programa bat rècords d'audiència a la televisió estatal i divideix l'opinió pública xinesa

Durant una retransmissió televisiva en directe de dues hores, que va ser un joc de moralitat dubtosa i una demostració de força propagandística a parts iguals, el govern xinès va enviar ahir quatre estrangers traficants de drogues a la pena capital després d'acusar-los d'haver assassinat 13 mariners xinesos fa dos anys mentre navegaven pel riu Mekong en el pas per Birmània.

Tot i que el programa va acabar poc abans que els homes fossin executats amb la injecció letal, va despertar instantàniament reaccions polaritzades, i va deixar els espectadors dividits i sense posar-se d'acord sobre si l'experiment era una mostra barroera de set de sang o bé una catarsi nacional esperada per un país indignat pels assassinats dels mariners l'octubre del 2011. Alguns crítics van dir que el programa recordava una època, no fa gaire, en què els condemnats a mort eren forçats a desfilar pels carrers abans de rebre un tret al cap.

"En lloc de mostrar l'estat de dret, el programa va deixar veure un control estatal sobre la vida humana amb la intenció d'atreure tafaners", va dir Han Youyi, professor de dret criminal al seu blog. "La violència administrada per l'estat no és millor que la violència criminal".

Un destacat advocat pro drets humans, Liu Xiaoyuan, va insistir que el programa -emès per la televisió pública xinesa, la CCTV- violava el codi criminal del país en fer un espectacle amb els condemnats. "Ho vaig trobar molt xocant", va dir en una entrevista.

El programa va centrar-se especialment en Naw Kham, el capitost birmà de la banda traficant, que va ser acusat d'haver orquestrat la brutal execució dels mariners i d'haver fet creure després que el crim tenia relació amb altres bandes de traficants. En una nació que té milions de ciutadans treballant a l'estranger, sovint en racons perillosos del món, les 13 morts van ser especialment inquietants al país.

L'abril passat, sis homes, entre ells Kham, van ser arrestats a Laos per un equip d'investigadors que incloïa xinesos, tailandesos i birmans.

Naw Kham i els seus còmplices van ser condemnats al novembre durant un judici de dos dies a la província xinesa de Yunnan. Els condemnats -de Birmània, Laos i Tailàndia- van confessar el crim, segons van dir les autoritats. Dos dels homes van evitar la pena capital i compleixen cadena perpètua.

El mes passat un alt càrrec xinès va dir a un diari que Pequín havia considerat fer un atac amb drones per matar Kham però que finalment va decidir capturar-lo viu. Vist l'èxit del programa, la decisió va ser una maniobra de relacions públiques.

"Una Xina segura d'ella mateixa"

El programa va incloure entrevistes amb policies triomfants, imatges dels condemnats amb grillons i testimonis del carrer. En un moment del programa, Liu Yuejin, director general de l'Oficina de Control de Narcòtics, va titllar les execucions de moment crucial per a una nova Xina -segura d'ella mateixa- i per als xinesos que viuen arreu del món. "Abans els xinesos que vivien a l'estranger no s'atrevien a dir quin era el seu origen", va dir Liu, que va liderar la missió que durant sis mesos va buscar els condemnats. "Ara poden anar amb el cap ben alt i ser ells mateixos".

Els partidaris del programa eren molts i molt entusiastes. Un blogaire va dir que la injecció letal era insuficient i que preferiria "lligar les bèsties en dos vehicles per partir-les per la meitat".

Els crítics van dir que el programa i la delectació pública posterior mostraven una cara desagradable de la Xina, que executa més gent que la resta de països junts. Segons Murong Xuecun, un conegut escriptor xinès, el programa va revelar una psique nacional alimentada per dècades de propaganda comunista, que anhela venjança després d'anys d'humiliació externa. "Demostra que l'educació en l'odi encara té un mercat a la Xina", va dir.

En el seu compte a la versió xinesa de Twitter, la televisió pública CCTV va defensar el programa amb l'argument que mostrava el compromís xinès amb la justícia. "No va mostrar l'execució. Només vam veure la debilitat i la por a la mort dels líders de la banda", va escriure la cadena. "Si ho comparem amb els brutals assassinats de la banda, el judici metòdic i el tipus d'execució posterior mostren els efectes dignificadors i civilitzants de l'estat de dret".