Publicitat
Publicitat

El Pentàgon permet a Obama ordenar ciberatacs "preventius"

El departament de Defensa dels Estats Units va concloure ahir que el president Barack Obama ha de tenir el poder d'ordenar un atac cibernètic si detecta que un altre país prepara una ofensiva digital. El diari The New York Times va informar ahir d'una reunió secreta al Pentàgon per reformar el marc legal que decreta com ha d'actuar l'exèrcit davant d'aquest tipus d'amenaces.

Les noves lleis seran classificades, com les que regulen l'ús dels drones . Aquests avions no tripulats i l'arsenal cada cop més bast d'armes cibernètiques són les dues armes més noves i més polèmiques del país. L'única partida del pressupost militar que el Pentàgon ha volgut augmentar és, precisament, la cibernètica.

Fins ara, Obama només ha ordenat un atac informàtic una vegada. Tot i que l'administració no ho ha reconegut mai, es dóna per fet que el president va ordenar al principi del seu primer mandat una sèrie de ciberatacs contra plantes d'enriquiment d'urani a l'Iran. L'ofensiva va demostrar com la infraestructura d'una nació pot ser destruïda sense necessitat de bombardejos ni desplegament de tropes. La magnitud d'aquests atacs és el que ha portat el Pentàgon a decidir, explica el diari nord-americà, que només el president els pot ordenar.

L'acord del Pentàgon se sustenta en la llei internacional que permet que una nació es protegeixi davant amenaces externes. Els atacs preventius, però, sempre han sembrat polèmica. Recordant la invasió a l'Iraq el 2003, un membre del Pentàgon va dir al diari que "serà extremadament complicat demostrar al món que hem destruït un perillosíssim codi informàtic".

És per això que el Pentàgon encara debat quina contundència han de tenir els atacs i a quins objectius han d'anar dirigits. Segons explica el diari, els funcionaris del departament de Defensa remarquen que l'atac preventiu mai ha d'anar dirigit a hospitals ni fonts d'energia per tal de no afectar civils.