Publicitat
Publicitat

GUERRA A MALI

Ousmane Ben Fana Traoré: "Els tuaregs i Al-Qaida són dues cares de la mateixa moneda"

Assessor del president del Mali, defensa que "la descentralització va obrir la porta al terrorisme". Ha visitat Barcelona convidat pel Govern

Ousmane Ben Fana Traoré és assessor de Diacounda Traoré, el president interí de Mali que va assumir el poder després de la renúncia del general colpista que havia derrocat el seu precedecessor, Amadou Toumani Touré. És a Barcelona convidat pel Govern per explicar la situació al seu país i establir vies de col·laboració, tant en matèria d'ajuda humanitària com de suport a les forces policials -amb l'assessorament dels Mossos d'Esquadra- i a la consolidació de l'administració pública. De jove, Ousmane Ben Fana Traoré era un dels líders del moviment estudiantil que va contribuir a la caiguda de la dictadura del general Moussa Traoré. El govern de Mali nega que existeixi un problema nacional amb els tuaregs i els identifica amb els terroristes.

Després del cop i la renúncia dels militars, qui mana de debò a Mali?

A Mali hi va haver un enfonsament de la nostra principal institució, la presidència de la República, amb un cop militar que era el resultat d'una crisi de fons. Després hi va haver un acord amb la Comunitat Econòmica d'Estats de l'Àfrica de l'Oest (CEDEAO) per retornar a l'ordre constitucional i això es va fer amb la figura de Diacounda Traoré. El cop va sorprendre a tothom, però va constatar que l'època de Touré s'havia acabat, ell mateix ho va veure i va renunciar. És cert que tenim molts problemes de formació entre les forces de seguretat, però el president de la República és qui governa i qui ha demanat ajuda a França.

El cop va arribar després de l'aixecament dels tuaregs, que van proclamar la independència d'Azawad, al nord de Mali.

El cop d'estat va arribar pels problemes al nord. Durant anys s'hi havien instal·lat grups terroristes com Al-Qaida del Magrib Islàmic (AQMI), que van convertir la zona en el seu santuari. Es dedicaven a segrestar occidentals, destruïen el turisme. AQMI es va barrejar amb les comunitats tuaregs, armades després de la caiguda de Gaddafi, i es van dedicar a assassinar soldats malians. Això va desestabilitzar l'opinió pública davant el govern de Touré, que estava acabant el mandat.

Però la reivindicació dels tuaregs de Mali ve de molt lluny. Hi ha un problema d'encaix de les minories al país?

No hi ha cap problema d'integració dels tuaregs, que sempre han estat bé al sud. El sud ha invertit molt en el nord, que és desèrtic, i els tuaregs estan barrejats amb tota la població. Només una minoria, enquadrats en el Moviment Nacional d'Alliberament d'Azawad (MNLA), van fer un front militar amb AQMI i altres grups terroristes islamistes, com Ansar Dine i el Mujao. Els tuaregs i Al-Qaida són dues cares de la mateixa moneda. Això crea intolerància contra els tuaregs.

I per què Mali ha signat diversos acords amb el MNLA per reconèixer algun tipus d'autonomia al nord?

Primer cal dir que el MNLA no representa tots els tuaregs. Els tuaregs al nord de Mali són el 3% de la població, i només una petita part provoca problemes. Quan vam signar el pacte nacional, el 1992, 2.700 tuaregs, àrabs i d'altres minories es van integrar a la funció pública, a l'exèrcit, a la policia... Quan Mali va adoptar la política de descentralització va obrir la porta als terroristes al nord del país. Els quadres tuaregs van gestionar malament els diners per al desenvolupament. Una autonomia s'ha de fer amb totes les comunitats i no només amb una minoria. Ens va faltar fermesa perquè no volíem conflicte.

Com valora el paper d'Algèria?

Algèria va empènyer el problema del terrorisme cap al sud: els caps d'AQMI són algerians, una part del Front Islàmic de Salvació (FIS), i després ens va dir que la solució no era la guerra, sinó la negociació.

Acusen oficials malians d'haver participat en el contraband d'armes i drogues a la zona.

La temptació era terrible, perquè el diner és molt perillós. No puc parlar de casos concrets, però amb tot el que anem sabent podem imaginar que hi ha hagut alguns casos i no crec que fos res organitzat. Però és amb els diners de la droga que s'ha finançat el terrorisme.

Amnistia Internacional denuncia que l'exèrcit de Mali ha executat tuaregs en la reconquesta del nord, com a revenja pel moviment independentista.

En totes les guerres es produeixen excessos i coses que ningú voldria que passessin.