06/07/2017

Amb Orbán o amb Macron?

3 min
Cimera hongaresa-francesa, amb Orbán i Macron a la taula de negociacions.

La línia 4 del metro de Budapest -la mateixa que l’oficina antifrau de la Unió Europea investiga per “serioses irregularitats” i possible “corrupció” amb el finançament comunitari de l’obra- es va omplir, fa uns mesos, amb els rètols de la campanya governamental “Aturem Brussel·les”. El desplegament de pòsters a les andanes i als vagons de metro formava part de la consulta pública que el govern de Viktor Orbán va engegar l’abril passat amb un qüestionari, casa per casa, per saber quina era la posició dels hongaresos sobre polítiques concretes, des de la immigració a la pujada d’impostos, i en què es culpava la UE de voler imposar la seva voluntat sobre la sobirania hongaresa. Des d’aleshores la pressió política de l’executiu d’Orbán contra organitzacions no governamentals, universitats o experts crítics es va intensificar.

“La Unió Europea i, especialment, el Partit Popular Europeu han fracassat en la seva idea que podien moderar Orbán des de dins”, assegura a l’ARA el sociòleg István Hegedüs de la Hungarian Europe Society. El president hongarès es va erigir en el líder d’una contrarevolució il·liberal mentre la resta de socis europeus, aclaparats pels seus propis problemes, miraven cap a una altra banda. Però l’escenari ha començat a canviar a Brussel·les. L’arribada del president francès ha revifat el to i els ànims entre els líders comunitaris i, per primer cop en molt de temps, s’intueix una entesa entre París i Berlín per reordenar la UE. “L’optimisme d’uns és la por dels altres”, escrivia fa uns dies el pensador búlgar Ivan Krastev al diari New York Times.

Cada cop és més evident que els països del centre i l’est del continent, l’anomenat grup de Visegrad, que havien fet front comú contra el compromís de reallotjar part dels immigrants arribats a Grècia i Itàlia, “no estan tan units com semblava”, admet un funcionari alemany. L’horitzó d’una UE que comença a parlar de reformes, de més integració de la zona euro i de recuperar el cor franco-alemany d’Europa preocupa als socis més nous de la Unió. “Aquests països han de triar entre més integració en els termes que fixin França i Alemanya o la marginalització política -explica Krastev-; és una elecció entre Macron i Orbán”. I cap de les dues els satisfà.

Els països de Visegrad no són un bloc homogeni. Hongria i Polònia coincideixen en la hostilitat contra Brussel·les però no en la seva relació amb Rússia. Eslovàquia forma part de l’euro i no es vol sumar al front il·liberal. Romania i Bulgària ni tan sols han aconseguit entrar a Schengen. Però tots comparteixen el temor i la percepció de sentir-se tractats com a europeus de segona.

“És veritat que a Brussel·les hi ha un nou optimisme -reconeix el sociòleg hongarès-, però el veritable canvi vindrà si la democràcia i els drets humans tornen a formar part de l’agenda europea”, especifica. Aleshores es demostrarà, segons Hegedüs, que la divisió més important que arrossega la UE no és est-oest sinó entre els que creuen en la integració europea i els que no.

“Malgrat la temptació que hi pugui haver en aquests moments a França, l’Europa Central i Oriental ha de formar part del cor” de la Unió, reclamava el pensador britànic Timothy Garton Ash ahir a Barcelona, però no hi pot haver una veritable reforma europea sense “reconnectar l’Europa dels diners amb l’Europa dels valors”.

stats