Obama busca escletxes per salvar el seu llegat abans de deixar la Casa Blanca

WashingtonBarack Obama aprofita els últims dies a la Casa Blanca per tirar endavant diverses mesures per cimentar parts del seu llegat amenaçades pel govern del seu successor, Donald Trump. L’encara president dels Estats Units va demanar al seu equip, després de veure el resultat de les eleccions, que estudiés totes les maneres possibles per protegir algunes de les seves principals polítiques.

La victòria del magnat novaiorquès, que va sorprendre gran part del país i del món, ha obligat els demòcrates, el partit d’Obama, a canviar la seva estratègia. Han passat de creure que podrien estendre els programes i decisions dels últims anys amb Hillary Clinton de presidenta a buscar opcions per evitar que siguin desmantellats sota la presidència de Trump i amb un Congrés controlat pels republicans.

En algunes àrees aquestes accions podrien funcionar, en moltes d’altres no. Des del 2010, quan els demòcrates van perdre la majoria de la cambra baixa, Obama va començar a utilitzar ordres executives per tirar endavant les seves polítiques. Sense la branca legislativa, va buscar canvis en temes migratoris, mediambientals, econòmics i de seguretat. El problema d’aquesta estratègia és que el pròxim president ho pot desfer tot. I això és el que ha promès Trump.

El republicà pot derogar de manera ràpida molts dels decrets aprovats per Obama, i també pot demanar que cada agència del govern apliqui selectivament les regulacions més difícils d’eliminar. No obstant això, el canvi o revocació d’algunes regles pot trigar anys, perquè requereixen un procés tediós.

Obama sap que moltes parts importants del seu llegat tenen un futur fosc, però està decidit a fer tot el que pugui per salvar-lo fins a l’últim dia de la seva presidència.

Reforma sanitària

Complicar la revocació de la llei que afecta 20 milions de persones

La reforma sanitària és el gran llegat d’Obama en política nacional. En els últims anys i mesos, el seu govern es va esforçar a registrar el màxim nombre de persones possible al sistema d’assegurances mèdiques que va establir aquesta llei, que té el nom d’ assistència assequible, més coneguda com a Obamacare. Així, han complicat als republicans revocar aquesta reforma sanitària al Congrés.

La setmana passada Obama es va reunir amb els legisladors demòcrates per discutir un pla per impedir aquest objectiu i els va instar a no donar suport a cap legislació que busqui eliminar els assoliments de l’Obamacare, alguns de molt populars, com ara l’obligació de les companyies asseguradores d’acceptar clients independentment del seu estat de salut o permetre que els joves segueixin amb els plans dels seus pares fins als 26 anys.

Tot i que els ciutadans nord-americans estan dividits sobre la llei sanitària, el cert és que ha aconseguit donar cobertura mèdica a 20 milions de persones que abans no en tenien. I, per tant, revocar-la sense tenir una alternativa clara podria enfurismar molts votants i, a més, podria causar un daltabaix al sector de les assegurances. Els republicans ho saben i alguns d’ells han demanat que no es derogui la llei fins que es tingui un pla per substituir-la.

Política energètica

Prohibir la perforació de petroli i gas als oceans Àrtic i Atlàntic

Fa unes setmanes Obama va prohibir indefinidament la perforació de petroli i gas en les aigües del govern federal a l’Àrtic i en una zona del nord-est de la costa de l’Atlàntic que va de l’estat de Virgínia al de Maine. Ho va fer emparant-se en una vella legislació dels anys 50 que atorga al cap de l’executiu la potestat sobre futurs arrendaments de terra pública.

En paral·lel, el govern canadenc de Justin Trudeau va anunciar un veto a prospeccions en les seves aigües de l’Àrtic. Obama va dir que la seva decisió busca “protegir un ecosistema únic i sensible que és diferent del de qualsevol regió al món” i va elogiar la iniciativa del Canadà.

Amb aquesta prohibició, el president sortint vol blindar la seva política energètica dels últims anys, que ha perseguit protegir el medi ambient i ha subratllat la importància d’allunyar-se de la producció fòssil. Així, Trump, que en campanya electoral va qüestionar l’existència del canvi climàtic -i, en els últims mesos, ha col·locat negacionistes en el seu futur govern, malgrat que ha suavitzat la seva posició- no podrà revertir aquesta opció sense una dura batalla judicial.

El successor d’Obama, però, ja ha assegurat que té previst eliminar moltes de les regulacions mediambientals impulsades per decret per l’encara president, com la de reduir les emissions de carboni. I també podria suavitzar els compromisos dels Estats Units en l’acord internacional contra el canvi climàtic firmat a París el desembre del 2015.

Política exterior

Protecció del desgel cubà, acord amb l’Iran i sancions a Rússia

El restabliment de les relacions diplomàtiques amb Cuba i l’acord nuclear amb l’Iran són dues de les grans herències d’Obama en matèria de política exterior. Tot i que Trump ha criticat les dues iniciatives, els analistes polítics creuen que no li serà fàcil canviar-les.

En el cas de Cuba, s’han fet passos que compliquen una marxa enrere, com la restauració dels vols comercials entre els EUA i l’illa caribenya, pactes bilaterals per la lluita contra el narcotràfic o els estudis que han fet diverses empreses nord-americanes per invertir en el mercat cubà. Pel que fa a Teheran, el pacte es va fer amb el suport de les grans potències mundials i, per tant, si Trump opta per cancel·lar-lo provocaria un aïllament del seu país.

D’altra banda, en les últimes setmanes Obama ha pres dues decisions que afectaran la diplomàcia del futur president. A l’ONU, no utilitzar el poder de veto que té el seu país per impedir una resolució crítica amb Israel davant l’augment de colònies israelianes en terres palestines. I ha imposat sancions contra Rússia per la seva suposada ingerència en els comicis americans. Ahir mateix va admetre que va subestimar els efectes dels ciberatacs russos i de la difusió de notícies falses, en una entrevista a la televisió ABC.

Sistema penal

Reducció de penes de presó

Obama s’acomiadarà amb un rècord de reducció de penes de presó a presos amb sentències per crims no violents de drogues (1.176). A més, n’haurà indultat 178.

Aquestes accions no han agradat a Trump, que es va presentar a les presidencials amb un programa estricte de llei i ordre. Obama fa temps que insta el Congrés a reformar el sistema penal del país, ja que creu que algunes penes no s’ajusten als crims comesos. El seu departament de Justícia va instar els fiscals federals a reduir les penes que demanaven, però això pot canviar amb el nou president.