Publicitat
Publicitat

OBSERVATORI D'AMÈRICA LLATINA

Nous temps, noves parelles

Va ser un dels taulers d'operacions de la guerra bruta dels Estats Units contra el comunisme. Després, el seu pati del darrere. Però fa temps que l'Amèrica Llatina, gràcies a les seves economies emergents, torna a ser objecte de desig. L'interès estratègic de la regió ha canviat i, amb ell, l'equilibri intern de poders, els jocs d'aliances i la seva relació amb el món. I en els últims dies se n'han multiplicat les evidències.

Primera foto. Cimera a Cali entre els quatre països fundadors de l'Aliança del Pacífic. Xile, Perú, Colòmbia i Mèxic han acordat suprimir el 90% dels aranzels en els seus intercanvis comercials. És el primer pas per convertir-se, diuen, en locomotora de l'Amèrica Llatina i posicionar-se així de manera privilegiada davant dels veïns asiàtics. Són algunes de les economies més dinàmiques del continent -s'hi acaba d'afegir Costa Rica-, amb creixements superiors a la mitjana llatinoamericana. Juntes sumen el 55% de les exportacions de la regió.

Per filosofia i disposició geogràfica, l'Aliança del Pacífic es perfila com a contrapès de Mercosur, l'estructura més antiga de la regió. Fundada els 90 a imatge de la UE, avui s'ha convertit en un bloc d'esquerres, amb el Brasil de Dilma Roussef com a centre de gravetat en estreta col·laboració amb l'Argentina de Cristina Fernández, l'Uruguai de Pepe Múgica i, més recentment, la Veneçuela del chavisme. Totes economies estatalitzades, de fort contingut social i tendències proteccionistes, enfront d'un bloc políticament menys homogeni però que ha fet del lliure comerç la bandera fundacional. Pragmatisme de mercat versus ideologia.

Els tentacles del Big Brother

Segona foto. Trobada a la Casa Blanca, i amb pocs dies de diferència, entre el president dels EUA, Barack Obama, i els seus homòlegs de Xile, el conservador Sebastián Piñera, i el Perú, el centrista Ollanta Humala. Una foto que contribueix a atiar les suspicàcies de qui veu l'Aliança del Pacífic com el cavall de Troia dels Estats Units a la regió.

"A Washington li interessa disposar d'un grup d'economies alineades" que faci de contrapès al bloc d'esquerres, apunta Gilberto Aranda, de l'Institut d'Estudis Internacionals de la Universitat de Xile. En canvi, pel setmanari The Economist l'Aliança del Pacífic és, per fi, un "acord seriós per fer negocis, enlloc de l'habitual retòrica de les cimeres llatinoamericanes".

El salvavides xinès

Tercera foto. El president de la Xina, Xi Jinping, de gira per les Amèriques, amb una parada clau en aquest context: Mèxic, també soci fundador de l'Aliança del Pacífic i rival del Brasil, amb qui Pequín ha firmat l'anomenat "pacte del tequila" a la recerca de nous amics.

L'omnipresència d'una Xina ansiosa de matèries primeres, que compra i ven sense escrúpols, és el punt de contacte d'aquesta teranyina d'estructures regionals -l'Aliança del Pacífic i Mercosur, però també l'Alba, el projecte de petrodiplomàcia que lidera Veneçuela.

Una Amèrica Llatina menys acomplexada es reorganitza en regnes de taifes en un context de revisió de les dependències i afinitats històriques. A tot això, Europa no apareix en cap d'aquestes fotos. El Vell Continent ha quedat fora de joc.