NOUS ESTATS
Internacional 25/02/2013

"No hi ha una onada europea favorable a la independència"

Martí Anglada analitza quatre processos de sobirania

Marc Vidal
3 min

Barcelona.Apassionat de la seva feina, viatger incansable, el periodista Martí Anglada reflexiona al llibre Quatre vies per a la independència sobre els processos que van portar Estònia, Letònia, Eslovàquia i Eslovènia a constituir-se com a estats. "Cada país és un món. No hi ha un model per a Catalunya. Però de tots se'n pot aprendre alguna cosa", admet, després de recórrer aquests quatre racons d'Europa per analitzar -i explicar minuciosament- els reptes que han afrontat, i com els han superat, després de proclamar-se estats.

Un moment irrepetible

"El vent de la història bufava a favor. Ara no"

Les independències d'aquests quatre països es van fer en només tres anys, entre el 1990 i el 1993, en un moment històric irrepetible. "L'última gran onada d'independències a Europa va arribar després de la caiguda del Mur de Berlín i el final de la Unió Soviètica. També havia passat abans, al final de la Primera Guerra Mundial i la caiguda de l'Imperi Austrohongarès. De fet, Estònia i Letònia van aprofitar els dos moments", recorda Anglada abans de concloure: "Ara no n'hi ha cap, d'onada". Però, segons ell, això no és un obstacle per al naixement de nous estats: "És evident que el vent no bufa a favor. Tampoc hi bufa en contra".

Els països aliats

"Hi ha desinterès a fer amics a fora, i sense ells no anem enlloc"

Per Martí Anglada, fer aliats a l'estranger és una assignatura pendent a Catalunya: "No es tracta que els països amics vinguin a empènyer el procés català, la qüestió és no topar amb parets. Especialment no topar amb Alemanya i França, que són els països cabdals". Lamenta que no s'hi pensi, que no s'hi treballi, "tampoc ho fa el Govern, que ha promès dues vegades un departament d'Afers Exteriors, el 2010 i 2012, ¿i on és?" I alerta contra la diplomàcia silenciosa: "Discreció d'acord, però deu ser molt discreta la política exterior. S'hauria de fer més del que es fa. És una mancança".

Quedar dins de la UE

"Una Catalunya independent fora de la UE no té cap sentit"

El punt clau en qualsevol procés d'independència és quedar dins de la Unió Europea. "Una Catalunya independent fora d'Europa no té cap sentit, és somiar truites. No podem ser la Noruega o la Suïssa del sud d'Europa, ja que ni tenim petroli ni tampoc som un paradís fiscal. De Noruega i Suïssa només n'hi ha una".

Anglada admet que ningú pot garantir a priori que un nou estat nascut dins de les fronteres dels Vint-i-set quedarà dins de la UE, però sí que hi ha elements, segons ell, que hi juguen a favor: "Les empreses que han invertit a Catalunya pel fet que està dins de la UE no voldran perdre la inversió. Algú haurà d'explicar a l'empresa xinesa Hutchison, que ha invertit 500 milions al port de Barcelona com a porta d'entrada a la UE, que Catalunya en quedarà fora. No permetran que en surti", reflexiona.

Habilitat i intel·ligència

"A l'estat espanyol s'hi està dibuixant una segona transició"

"Encara que el vent no bufi a favor, es pot avançar en el procés català amb bona voluntat, il·lusió i intel·ligència", explica Martí Anglada. "No hi ha una onada europea favorable a la independència com en els casos d'Estònia, Letònia, Eslovàquia i Eslovènia, però sí que estem en un moment a l'estat espanyol en què s'està dibuixant una segona transició, Franco està agonitzant de nou", assegura, i alerta alhora que la dificultat és que "el terreny s'està movent". "Et pots plantejar que cal fer un full de ruta, però resulta que el mapa s'està movent, la situació espanyola és canviant i el GPS no funciona. Cal un grup de gent amb capacitat de preveure com es mourà tot, com influir per portar-ho cap on vols, com lligar interessos. És realment complicat, de filigrana".

Tot i la prudència, Martí Anglada sí que s'atreveix a treure una lliçó dels casos analitzats. "La pressa per acordar un programa i un front únic cap a la independència no enforteix pas una nació", escriu. I explica que a Estònia i Eslovènia, els dos països on hi ha hagut més estabilitat institucional i política, no hi va haver un front únic per a la independència, sinó que es va respectar la pluralitat de les forces que la demanaven. Units però diversos.

stats