Netanyahu es prepara per revalidar una victòria de mínims

JERUSALEMQuan falten tres dies per a les eleccions, l'última enquesta publicada dóna com a guanyador l'actual primer ministre, Benjamin Netanyahu. Tot i la baixada d'escons, el bloc format pel Likud, el partit de dretes de Netanyahu, i pels ultranacionalistes de Beiteinu, de l'exministre d'Exteriors Avigdor Lieberman, tornarà a imposar-se en el fragmentat arc parlamentari israelià.

Però la clau d'aquestes eleccions del 22 de gener és quins partits formaran la pròxima coalició de govern. A les eleccions del 2009 el centrista Kadima, aleshores liderat per Tzipi Livni, va ser el més votat, amb 28 escons, un més que els aconseguits pel segon partit, el Likud. Però Livni no va poder formar govern i va ser Netanyahu qui finalment va acabar liderant l'executiu amb els vots del seu partit més els d'Israel Beiteinu, els dels laboristes -que més tard abandonarien la coalició- i els religiosos de Shas, la Unitat per la Torà i el Judaisme, i Casa Jueva.

L'actual primer ministre té assegurat, doncs, un tercer mandat, però els analistes creuen que el seu partit, el Likud, sortirà afeblit d'aquestes eleccions. El suport públic que Netanyahu va donar al candidat republicà, Mitt Romney, durant les passades eleccions nord-americanes, li pot passar factura.

Missatge de Washington

Aquesta mateixa setmana el president dels EUA, Barack Obama, li ha tornat la pilota. A través d'un columnista nord-americà vinculat a la Casa Blanca, l'administració nord-americana va fer arribar la seva reprovació a Netanyahu en considerar que el primer ministre està aïllant Israel perquè no sap quins són els seus millors interessos. L'article esmentava específicament la política d'expansió dels assentaments.

Precisament l'organització israeliana Pau Ara acaba de publicar un informe en què constata que hi ha hagut un creixement rècord en la construcció d'assentaments durant el mandat de Benjamin Netanyahu. El 2012, segons aquesta ONG, l'executiu va aprovar 6.676 noves vivendes, en comparació a les 1.607 de l'any anterior.

Israel votarà dimarts sota la mirada internacional, però el conflicte araboisraelià ha estat pràcticament irrellevant en aquesta campanya electoral.

El vot dels àrabs israelians

Mentre el vot religiós i ultradretà podria sortir reforçat d'aquestes eleccions, la indiferència, l'apatia i la falta de confiança en el sistema són els sentiments més estesos entre els araboisraelians, que representen un 20% d'una població que s'acosta als 8 milions.

El partit ultradretà Casa Jueva, de Naftali Bennett, la revelació d'aquesta campanya, augmentaria significativament el seu pes en la dinovena Knesset (el Parlament israelià), i de 3 escons podrien arribar a 14. I el partit ultraortodox Shas, present en l'actual coalició de govern, en sortiria enfortit, amb 12 escons, un més dels que té en aquests moments.

En canvi, un estudi presentat per la Universitat de Haifa diu que la meitat dels araboisraelians no pensen votar la setmana vinent perquè creuen que el Parlament d'Israel no els representa. I els que sí que aniran a les urnes es decantaran, majoritàriament, per un partit àrab. Són tres les formacions polítiques que els representen a Israel, i que ara tenen 11 escons a la Knesset: el comunista Hadash, que inclou també líders jueus a les seves llistes, els nacionalistes de Balad i els religiosos de Ra'am Ta'al.

"No penso votar. Jo no tinc drets en aquest estat. Aquest no és el meu país", diu Nidal Jazmawi, d'Umm al-Fahm, una petita ciutat de 50.000 àrabs a Israel. "Aquí no s'arreglen els carrers, no tenim cap mena de representació governamental i no hi ha zona industrial", es queixa Afou Eghbariyeh, membre del partit Hadash, al costat d'una bandera vermella amb la falç i el martell.