Publicitat
Publicitat

GRANS FORTUNES

El 28% dels habitants d'aquest poblet fronterer Són francesos que volen pagar menys impostos

Néchin, l'encant fiscal del camp belga atreu els rics de França

L'última vegada que una gran estrella va il·luminar aquesta adormida localitat de camps de patates i pastures ben regades per la pluja va ser el 1667, quan el Rei Sol, Lluís XIV de França, hi va parar per un dia. Però ni tan sols ell va aconseguir crear la commoció causada per la visita de l'actor Gérard Depardieu, turbulent bon vivant , a les oficines de l'ajuntament de Néchin el 7 de desembre per inscriure-s'hi com a resident, i convertir-se així en l'evasor fiscal més injuriat de França.

"Vaig pensar que era una broma", confessa l'alcalde, Daniel Senesael, recordant la seva incredulitat quan li van dir que Depardieu tenia la intenció d'abandonar la seva casa de París i traslladar-se a viure a Néchin, un poble rural belga amb només 2.200 habitants, dos cafès, una fregidoria, un castell en ruïnes i cap sala de cinema. "Siguem sincers, això no és Las Vegas", reconeix Senesael. "No hi ha flaixos ni discoteques. Acabo inundat de queixes cada cop que algú pretén instal·lar aquí un parc eòlic", es lamenta.

Avorriment i diners

El veterà cantant francès Michel Sardou, un dels que es va sumar al frenesí de crítiques contra Depardieu, es va mofar de l' exili de l'actor a Néchin assegurant que s'hi sentiria "tan avorrit com una rata". "Així que potser sí que existeix la justícia divina", va ironitzar el cantant a la televisió francesa.

Per a Gérard Depardieu i per a desenes de ciutadans francesos rics que ja viuen a Néchin, el poble té un valor afegit prou atractiu: està fora de l'abast de les autoritats fiscals franceses però tan a tocar del seu país d'origen que els jardins d'algunes cases són en territori francès i l'habitatge a Bèlgica.

"La nostra situació geogràfica ens fa molt atractius", reconeix l'alcalde Senesael, i explica que Néchin està molt ben comunicat per carretera, té un aeroport a prop i l'autopista i l'estació del TGV de la ciutat francesa de Lilla a pocs quilòmetres, amb connexions regulars amb París, Londres i Brussel·les.

"Ningú s'hauria de sorprendre que les grans fortunes hagin trobat certs avantatges fiscals" traslladant-se a aquesta banda de la frontera, explica l'alcalde de Néchin i de la pedania d'Estaimpuis. Els que critiquen Depardieu, segons ell, haurien de dirigir la seva ira no contra l'actor, sinó contra el fracàs dels governs de la Unió Europea a l'hora d'harmonitzar la fiscalitat entre els 27 països comunitaris.

La duana i els guardes fronterers van desaparèixer de Néchin fa dècades per deixar pas a la lliure circulació de béns, serveis i persones. Però la frontera fiscal continua dreta i ben definida. Això implica que persones que viuen només a metres de distància poden pagar nivells d'impostos molt diferents, sobretot si són rics.

A Bèlgica es paga un dels impostos sobre la renda més alts d'Europa, però, en canvi, és més generosa amb els rics que França, on el govern del president François Hollande ha anunciat una "supertaxa temporal" del 75% sobre els ingressos anuals superiors al milió d'euros. El Consell Constitucional francès va declarar dissabte que aquest impost és inconstitucional, i obliga així el govern a revisar la proposta. Però França també té un impost sobre el patrimoni que supera l'1,3 milions d'euros -una taxa que no existeix a Bèlgica-, a més d'impostos sobre els beneficis del capital i un impost de successions.

"Vam abolir els controls a les fronteres però no totes les altres estupideses", diu Philippe Vandenhemel, propietari d'un garatge als afores de Néchin, on ven i repara cotxes americans d'importació i que Depardieu ja ha visitat diverses vegades.

Vandenhemel es burla dels atacs que ha rebut l'estrella del cel·luloide francès per part de polítics i comentaristes del seu país. "Si jo fos ell, faria exactament el mateix", confessa. El mecànic assegura que Depardieu no només es beneficiarà dels impostos més baixos de Bèlgica: "Nosaltres, els belgues, no som gelosos i no ens importa que els altres es facin rics. La gelosia és el mal nacional de França", rebla.

El govern francès de François Hollande, a més, s'ha abonat amb les crítiques a Depardieu, que casualment va donar suport electoral a l'expresident Nicolas Sarkozy en les últimes presidencials.

Jérome Cahuzac, ministre de Pressupost, va ridiculitzar que Depardieu marxés dient que era un "guany important per al cinema belga". Últimament, però, Cahuzac ha hagut de sortir a desmentir les informacions d'un portal de notícies de Mediapart que assegurava que el ministre guardava els seus diners en un compte bancari a Suïssa i després a Singapur.

La ràdio francesa Europe 1 va informar fa unes setmanes que 5.000 francesos havien abandonat el país per motius fiscals des de l'arribada d'Hollande al poder. El ministeri de Finances va qüestionar la xifra però no en va donar cap d'alternativa.

La fugida de les grans fortunes, però, no va començar amb l'últim govern socialista. Un altre actor, Alain Delon, va marxar a Suïssa el 1980 coincidint amb la victòria de François Mitterrand. El rocker francès Johnny Hallyday, el cantant Charles Aznavour i el tenista Yannick Noah ja van decidir fa dècades de fixar la seva residència a Suïssa o Bèlgica.

Néchin fa molts anys que dóna la benvinguda a nous ciutadans francesos, que ja sumen el 28% de la població d'aquesta petita localitat. Però Depardieu, de moment, encara no s'hi ha instal·lat.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 20/08/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT