Publicitat
Publicitat

INESTABILITAT POLÍTICA EGÍPCIA

Mursi convoca legislatives a Egipte sense consens

L'oposició es planteja boicotejar els comicis, que s'iniciaran a l'abril

Els egipcis han estat convocats de nou a les urnes. I ja és la sisena vegada en prop d'un any i mig de turbulenta transició. Aquest cop els comicis seran per elegir la cambra baixa, dissolta el juny passat pel Tribunal Constitucional, i se celebraran en quatre fases perquè falten jutges per poder monitorejar tots els col·legis electorals en una sola jornada. La primera fase tindrà lloc el 27 i 28 d'abril a cinc províncies, inclòs el Caire, i l'última a finals de juny.

La convocatòria era esperada des de l'aprovació de la Constitució a finals de desembre, però s'havia retardat a causa de la inestabilitat social i política que viu el país àrab. Ahir va haver-n'hi una nova mostra als carrers de les principals ciutats del país, on es van dur a terme manifestacions per demanar el "judici del règim" per la mort de desenes de manifestants a l'onada de protestes de finals de gener. Les concentracions més importants van tenir lloc en algunes ciutats del delta del Nil i molt especialment a Port Saïd. La ciutat portuària, escenari dels combats més sagnants amb les forces de l'ordre, va entrar ahir en el seu sisè dia de vaga general.

L'oposició, en contra

El rais Mursi va firmar el decret amb les dates dels comicis sense que s'hagi arribat a un acord sobre la llei electoral, cosa que fa perillar la participació de la principal coalició opositora laica, el Front Nacional de Salvació. Fa un parell de setmanes, el Front va amenaçar de boicotejar les eleccions si no es formava un nou govern d'unitat nacional que garantís la transparència del procés electoral i era monitorejat per organitzacions internacionals.

Mohamed ElBaradei, un dels líders més destacats de la coalició, va denunciar la decisió de Mursi a través d'una piulada al Twitter: "L'intent de celebrar les eleccions amb aquesta tensió social, amb la debilitat dels pilars de l'estat i abans d'arribar a un consens nacional, és irresponsable i inflamarà la situació".

Un altre dels seus líders, el nasserista Hamdin Sabahi, el tercer candidat més votat a les presidencials de l'estiu passat, ja va anunciar que el seu moviment, el Corrent Popular, boicotejaria les eleccions. Sabahi va acusar els Germans Musulmans d'haver accelerat la convocatòria per interessos partidistes, i va assegurar que, "amb les garanties suficients, el Front obtindria més del 50% dels vots". També hi va haver crítiques d'alguns activistes cristians coptes, perquè una de les fases electorals coincidirà amb la Pasqua de l'Església ortodoxa.

La convocatòria arriba cinc dies després que el Tribunal Constitucional declarés inconstitucionals cinc dels articles del projecte de llei electoral que havia presentat el Senat, que en absència de l'Assemblea té potestat legislativa completa. Entre els articles anul·lats hi ha el que distribueix els escons entre les diverses circumscripcions electorals. El projecte de llei va ser aprovat amb el suport de les diverses formacions islamistes, i amb l'oposició del reduït grup de senadors laics.

Xoc entre islamistes

El clima de polarització que viu Egipte no es limita a les relacions entre les forces islamistes i les laiques. Aquesta setmana ha esclatat un agre conflicte entre els Germans Musulmans i el Nur, el principal representant del salafisme, una branca ultraconservadora de l'islam. El trencament entre els dos antics aliats es va produir després que Mursi cessés un dels seus assessors salafistes acusant-lo de corrupció, però sense presentar cap prova.

Competidors per un mateix espai polític, les tensions larvades entre la confraria i els salafistes es van disparar en sumar-se aquests últims a la petició del Front Nacional de remodelació governamental.