Publicitat
Publicitat

DOL A VENEÇUELA

Mor el 'comandante'

Hugo Chávez sucumbeix al càncer que el vicepresident Maduro insinua que li van inocular els EUA

La revolució bolivariana va quedar ahir òrfena. Hugo Chávez va morir als 58 anys a l'Hospital Militar de Caracas, víctima d'un càncer. "A les 4.25 de la tarda d'avui [per ahir], 5 de març, ha mort el comandant president Hugo Chávez Frías", va anunciar en un missatge televisat el vicepresident veneçolà, Nicolás Maduro, entre sanglots.

Acompanyat de la plana major del chavisme, Maduro va explicar que després de celebrar una reunió d'urgència de la cúpula política i militar del règim, tots plegats s'havien dirigit a l'hospital per interessar-se per la salut de Chávez, i que, acompanyats de la seva família, van rebre "la informació més dura i tràgica" que poden "transmetre al poble". Maduro va voler recordar que el líder bolivarià havia mort "després de batallar durament amb una malaltia durant gairebé dos anys amb l'amor i la benedicció del poble".

El vicepresident Maduro va fer una crida "a la calma i a la pau" i va garantir la continuïtat del chavisme. "Assumirem els seus reptes, el seu projecte, amb l'acompanyament de tot el poble", va dir el vicepresident abans d'advertir: "Demanem canalitzar el dolor en pau. A totes les organitzacions polítiques de la pàtria".

Després d'exclamar un "Que visqui Chávez per sempre", Maduro va cedir la paraula al ministre de Defensa, Diego Molero, que va expressar el ple suport de les forces armades a l'ordre constitucional vigent. "Ens unim al dolor del poble veneçolà i un cop més fem una crida a la unitat, la tranquil·litat i l'entesa entre les parts; les forces armades estem amb la missió de complir i fer complir la nostra Constitució".

La cúpula del règim chavista va fer una crida a congregar-se davant de l'hospital on va morir Chávez, en el qual, minuts després de l'anunci, la bandera ja onejava a mig pal. El comandante havia estat ingressat en aquest centre sanitari des del 18 de febrer, on va arribar procedent de Cuba, on el van tractar d'un rebrot del càncer que li van diagnosticar el 2011 i del qual va ser operat aquell any. Després de renovar el mandat presidencial a les urnes el 7 d'octubre passat, Chávez va anunciar el 8 de desembre que s'havia de sotmetre a una nova intervenció a Cuba.

El postoperatori es va complicar i el líder bolivarià no va poder assistir a la cerimònia de jurament del nou mandat, prevista per al 10 de gener. El Tribunal Suprem va dictaminar aleshores que el govern en exercici podia allargar les seves funcions. Enmig de les demandes de claredat i transparència de l'oposició sobre l'estat de salut de Chávez, el règim va difondre unes imatges amb dues de les seves filles a Cuba abans de tornar cap a Caracas.

Veneçuela acusa els Estats Units

No va ser fins ahir que el govern veneçolà va emetre missatges clars sobre la gravetat de la situació d'Hugo Chávez. Ho va fer poc abans d'una reunió de la cúpula del règim, després de la qual el vicepresident Maduro va acusar els "enemics històrics de la pàtria" -en una referència implícita als Estats Units- d'haver inoculat el càncer a Chávez i va comparar el cas amb el del difunt líder palestí Iàsser Arafat. "No tenim cap dubte que arribarà el moment indicat de la història en què es pugui conformar una comissió científica que [confirmi que] el comandante Chávez va ser atacat amb aquesta malaltia", va dir Maduro. Caracas va anunciar ahir mateix l'expulsió immediata de dos agregats de l'ambaixada nord-americana, acusats de proposar "projectes desestabilitzadors" a militars veneçolans.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF