Molenbeek intenta esborrar l’estigma del terrorisme
Els veïns del barri de Brussel·les lamenten que l’ombra del jihadisme els persegueix
Brussel·lesUn any després dels atemptats de Brussel·les, el barri de Molenbeek, conegut pels seus vincles amb el jihadisme radical, intenta girar full. Però sobretot intenta fugir de l’estigma que molts ciutadans pateixen quan diuen d’on provenen. Gairebé fent un esforç, els seus habitants sovint tenen la necessitat de demostrar que Molenbeek no és sinònim de terrorisme. Aquí és on es van criar Salah i Ibrahim Abdeslam i Abdelhamid Abaaoud, els atacants de París, i Mehdi Nemmouche, el terrorista del Museu Jueu de Brussel·les. Però també hi va viure una temporada un dels cervells dels atemptats del 11-M a Madrid; hi va tenir accés a les armes un dels terroristes que van irrompre a la redacció de Charlie Hebdo, Amedy Coulibaly, i també hi va passar Ayoub El-Khazzani, l’home que va intentar atacar el tren d’alta velocitat Thalys l’agost del 2015.
Però ¿ha canviat alguna cosa en aquest any? Segons la Laurette, professora de formació professional al barri, no. “Sincerament, crec que no ha canviat res. És veritat que la gent ara intenta comunicar més els problemes perquè canviïn, però de moment s’ha fet poc”, lamenta.
El barri, sovint conegut com “el petit Marroc”, no té les estadístiques al seu favor: és el segon amb més atur de la capital belga i la meitat dels joves no tenen feina. “És massa, les autoritats estan començant a reaccionar ara”, explica la Laurette. “Després d’anys en què es van oblidar dels joves, van començar a aplicar el Pla Canal”, afirma en referència una proposta del govern federal que intenta acabar amb el radicalisme a través de programes, per exemple, d’educació.
La Laurette va ser una de les assistents a la manifestació que va tenir lloc ahir en memòria de les víctimes i contra el terrorisme. El principal punt de partida de la marxa era Molenbeek i va estar organitzada per diverses entitats locals, com la Federació Ciutadana i de l’Espiritualitat Musulmana, una entitat que promou els valors de pau de l’islam. Un dels seus membres és un jove de 15 anys, el Marouan, que diu que creu que era necessari assistir a la concentració per “ajudar els compatriotes”, i especifica a qui es refereix: “Als àrabs de Molenbeek”.
Divisió interna
Hi ha una visió molt fragmentada, que s’evidencia en la divisió pròpia que té Bèlgica i Brussel·les: la capital està dividida en 19 municipis (amb un ajuntament diferent cadascun) i hi ha sis cossos policials que no sempre s’han coordinat. Tot plegat demostra falta d’integració. Aquesta divisió també es va poder entreveure poc abans que comencés la manifestació, quan el ministre de Justícia, Koen Geens, i l’alcaldessa de Molenbeek, Françoise Schepmans, van mantenir una freda conversa enmig de la plaça del barri, en què ella li explicava la importància de l’emplaçament per als seus habitants. La imatge es va entendre com un intent de demostrar que la relació entre l’Ajuntament i el govern federal és ara més fluida que en el passat, com quan el ministre de l’Interior, Jan Jambon, va assegurar que s’havia “de fer neteja” a Molenbeek després dels atacs de París.
Jambon precisament va assegurar que des dels atacs del novembre del 2015 a la capital francesa s’han produït de mitjana tres operacions diàries a Molenbeek, per intentar evitar que el radicalisme provinent del barri torni a atacar. Tot i així, molts habitants coincideixen que amb l’augment de la presència policial hi ha hagut casos de violència entre joves del barri i les autoritats.
Però ara el Petit Marroc és un barri que, sobretot, vol fugir del que el va fer cèlebre arreu del món. Dues dones musulmanes d’avançada edat admetien que, tot i que ha passat un any des dels atemptats, “el barri encara està trist”.
“Esperem que no torni a passar una cosa així, sobretot perquè m’agradaria que no sempre vingui gent a preguntar-nos pels vincles entre el terrorisme i Molenbeek”, lamenta una d’elles asseguda davant del monument en memòria de les víctimes de París i Brussel·les. Potser Molenbeek tornarà a ser reconegut algun dia per ser la primera localitat on es va rodar una pel·lícula a Bèlgica, el 1912, o perquè és on es va criar el famós saxofonista Toots Thielemans. “ Inxal·lah ” [Si Déu vol], diu somrient una de les dones.
