Michael Werz: “Merkel no ha sabut definir una estratègia de futur per a Alemanya”

BarcelonaTot i que la seva àrea principal d’investigació al Center for American Progress no és Europa, aquest alemany establert als Estats Units és un gran coneixedor de la política i de l’economia del seu país natal, especialment en els àmbits en què és especialista, com immigració i clima. Michael Werz ha respost a les preguntes de l’ARA abans de viatjar a Alemanya per assistir a les eleccions federals de diumenge.

The Economist deia fa uns dies que “Angela Merkel és per a molts l’heroïna que s’ha plantat davant de Donald Trump i Vladímir Putin i que va obrir el seu país als refugiats, i per a d’altres és la dolenta que està arruïnant Alemanya”. Qui té raó?

La veritat és el punt mitjà. Merkel va fer bé quan va acceptar que milers de refugiats desesperats entressin al país. Va ser un gest d’humilitat motivat per un profund sentit de la responsabilitat històrica alemanya. Malauradament, però, després del fort rebuig de les parts conservadores del seu propi partit, ara impedeix l’entrada de nous refugiats pels mitjans que calgui. Merkel fent de Merkel mai va considerar necessari explicar aquest canvi.

¿Ha fet prou per preparar Alemanya per al futur?

No, el debat sobre el compromís militar i de seguretat d’Alemanya al món encara no ha portat cap a un debat estratègic més ampli sobre les responsabilitats d’Alemanya. El defecte més gran de la cancellera és la seva incapacitat per formular una estratègia futura per a la societat més important d’Europa i les seves obligacions en l’era posterior a la Guerra Freda.

A Martin Schulz li critiquen una política interna massa semblant a Merkel i una política exterior poc creïble. Tenen raó?

No, no tenen raó. Schulz ha intentat marcar una clara distinció pel que fa als aspectes socials, la política fiscal, la relació d’Alemanya amb el govern de Turquia i la política climàtica. Cap dels intents ha tingut èxit, en part perquè l’SPD ha estat durant molt de temps al govern i per la negativa de la cancellera a participar realment en la campanya electoral.

Des que Merkel va assumir el càrrec el 2005, l’atur s’ha reduït de l’11,2% al 3,8%, els salaris han augmentat i la confiança del consumidor segueix a l’alça. Quina és la recepta d’aquest èxit?

Alemanya té una indústria molt desenvolupada en productes d’alta qualitat, que tenen una demanda creixent al món. Un altre factor és el valor de l’euro, que es troba per sota dels nivells de productivitat alemanys. El balanç comercial positiu d’Alemanya del 2016 va ser de gairebé 300.000 milions d’euros, superior al de la Xina. Aquest superàvit és prop d’un 9% del PIB alemany.

Quins són els temes pendents?

Les inversions en banda ampla són un tema endarrerit, però requereixen molts recursos. Alhora, la crisi del dièsel és un mal causat pel lideratge d’una indústria de ment poc oberta. La seva proximitat al poder alemany sembla haver imposat una actitud de no prendre’s seriosament les regles del joc. Hi ha dubtes sobre si la indústria automobilística alemanya serà capaç de defensar la seva forta posició global en els pròxims anys.

¿Alternativa per a Alemanya (AfD) representa una amenaça?

Sí, per primera vegada en la història recent d’Alemanya un partit que revitalitza el passat nazi del país i divulga l’odi contra els immigrants podria obtenir fins i tot 60 membres al Bundestag. Les enquestes atribueixen al voltant d’un 10% a l’AfD, fet que la convertiria en la tercera força parlamentària. Això seria un canvi radical.

Alemanya és un país centrista?

Sí. El 80% dels votants conservadors i progressistes es consideren centristes. És una societat que ha crescut còmodament amb la seva riquesa, amb poques obligacions internacionals i un fort sistema de seguretat social. La probable reelecció de Merkel mostra la satisfacció amb les seves polítiques i també que sota el seu lideratge el partit conservador ha reunit causes molt diverses. Precisament això últim explica també l’augment de l’AfD.

Les enquestes només donen un 23% a l’SPD. Què ha fet malament?

Per començar, molts dels triomfs polítics han quedat relegats perquè en una gran coalició de govern una de les parts no pot reclamar com a seves les victòries aconseguides. Després, l’estat d’ànim general a Alemanya ha canviat. Malgrat que el país està prosperant, molts alemanys estan espantats. La inquietud generalitzada d’un segle XXI en què la mobilitat és global, les migracions i la interconnectivitat han acabat portant molts mil·lennials tradicionalment socialdemòcrates a adoptar posicions polítiques més reaccionàries, fet que s’ha acabat traduint en la pèrdua de suports a l’SPD.