Publicitat
Publicitat

TRAGÈDIA HISTÒRICA

El local no disposava de cap sortida d'emergència i funcionava sense la documentació en regla

Més de 230 morts en l'incendi d'una discoteca al Brasil

El Brasil carrega des d'ahir un trist rècord a l'esquena: dos centenars d'estudiants van morir en l'incendi més mortífer en una discoteca de l'última dècada. La causa, una guspira i un local mal preparat.

El Brasil es va despertar ahir sacsejat per la notícia de la mort de 90 joves, que van acabar sent 233 segons l'últim recompte (i 116 més ingressats), en un incendi d'una discoteca a la ciutat de Santa Maria, a Rio Grande do Sul, l'estat més meridional del país. Les dimensions de la tragèdia -el nombre de víctimes supera el dels tres últims grans accidents aeris locals, entre el 2007 i el 2009- i l'edat dels morts, universitaris, van trasbalsar i commoure profundament l'opinió pública.

"És una tragèdia brutal, obrirem una investigació profunda i esbrinarem fins al final el que ha passat", va assegurar el governador de l'estat, Tarso Genro, exministre en els governs de Lula i exestudiant de la Universitat Federal de Santa Maria (UFSM), d'on eren la gran majoria de les víctimes. I és que els alumnes de sis cursos de la UFSM eren els que havien organitzat una festa amb grups i DJs en directe que tindria lloc dissabte a la nit al local Kiss, amb capacitat per a 2.000 persones.

La tragèdia es va iniciar cap als volts de quarts de tres de la matinada, quan feia pocs minuts que la banda amb més cartell, Gurizada Fandangueira, molt coneguda a la ciutat, havia començat la seva actuació. Un dels seus membres va explicar que una guspira d'un petit espectacle pirotècnic que van preparar va encendre el sostre del local, recobert d'escuma. Els músics van intentar controlar la situació, amb aigua i un extintor, però no se'n van sortir. El cantant assegurava que l'extintor no funcionava i que si hagués estat en condicions potser hauria aturat la flama.

En menys de tres minuts una capa de fum espessa i fosca va cobrir tot el local, que estava pràcticament al límit de la seva capacitat. La confusió va ser generalitzada. La discoteca no comptava amb cap sortida d'emergència i l'únic accés possible era el de l'entrada principal. En un primer moment, segons van explicar supervivents a Radio Gaúcha, els membres de seguretat van decidir tancar la porta i barrar el pas a qui volia sortir, ja que pensaven que la intenció de l'estampida era marxar del local sense pagar.

Segons el coordinador de la Defensa Civil, Adelar Vargas, la inhalació de fums tòxics, provocats per l'aïllament acústic del sostre, va causar la majoria de víctimes, moltes de les quals, vist que no podien sortir, es van acabar refugiant als lavabos, on van morir. "Les imatges són esgarrifoses, pròpies d'una guerra", assenyalaven els integrants dels bombers de l'estat, que no van poder controlar l'incendi fins a dues hores després que comencés.

Condicions il·legals

La discoteca no tenia les llicències de funcionament en regla. El comandant general dels bombers, el coronel Guido Pedroso de Melo, va confirmar que el permís de prevenció d'incendis del local estava caducat des de l'agost del 2012. Des del cos dels bombers es va qualificar com a "inacceptable" l'alt percentatge de víctimes mortals (un 10% de la seva capacitat) i es va assenyalar que la construcció tenia greus problemes d'evacuació, cosa que va obligar a obrir un nou accés en la paret principal per poder rescatar els morts. A mig matí el propietari de la discoteca es va presentar voluntàriament a la comissaria de policia, però no va transcendir el contingut de la seva declaració.

Els dos hospitals de la ciutat van quedar col·lapsats i van demanar donacions de sang per por que s'acabés. A la tarda encara hi havia un centenar d'ingressats, alguns dels quals van ser evacuats amb helicòpters a centres mèdics de Passo Fundo i de la capital, Porto Alegre.

Una vegada apagades les flames de la discoteca, la tragèdia es va traslladar amb tota la seva cruesa al pavelló esportiu de la ciutat. Convertit en un tanatori improvisat, es va realitzar una primera identificació de les víctimes, un procediment que va durar hores. El clima era de desesperació i d'immens dolor. La Defensa Civil fins i tot va demanar que psicòlegs i metges de tot l'estat es desplacessin fins a Santa Maria per poder atendre els familiars i amics dels difunts i donar-los suport.