Merkel dóna el tret de sortida a un any electoral
El 2013 a Alemanya hi ha convocades tres eleccions regionals i les generals. És evident que Angela Merkel continuarà al centre del sistema de poder, però al voltant de la cancellera tot és molt incert.
BERLÍNEl tret de sortida de l'any electoral a Alemanya és emocionant. I tot fa pensar que la tensió es mantindrà a les acaballes del 2013. Ja el 20 de gener hi ha eleccions a la Baixa Saxònia, amb capital a Hannover, i encara hi haurà tres cites més a la tardor i a l'hivern (Baviera, Hessen i les legislatives) on l'actual coalició entre els cristianodemòcrates (CDU) de Merkel, els socialcristians (CSU) i els liberals (FDP) hauran de patir per mantenir la veu cantant.
I és que a diferència del 2009, quan va ser legitimada la vigent aliança de govern, l'oposició i els mateixos votants estan totalment desperts i no es deixaran vèncer o convèncer de nou fàcilment per la hipnosi política de la cancellera.
És cert que la líder alemanya està per damunt de totes les coses i amb una rutina curta de mires s'ha erigit en una popularíssima cancellera i carismàtica mànager de la crisi europea. Però també és veritat que més enllà d'ella, la majoria dels alemanys no creuen en l'èxit del seu actual govern.
El gran problema de Merkel es diu Philipp Rösler, vicecanceller, ministre alemany d'Economia i president de l'FDP. El partit liberal amb prou feines sap si podrà aconseguir representació parlamentària ara a la Baixa Saxònia i, el que és més dramàtic, al setembre en les eleccions generals, ja que els sondejos li concedeixen menys del 5% del suport necessari per entrar en els respectius parlaments.
Una coalició incòmoda
La fracció parlamentària que forma la CDU de Merkel amb els seus germans socialcristians bavaresos de la CSU arriben a un destacable 40% a les enquestes, però tothom reconeix que aquest elevat percentatge és gràcies a la pura ascendència de la cancellera. A la coalició governamental amb els liberals s'han repetit contínues picabaralles el 2012: ara sobre el canvi de política energètica, ara sobre les pensions, ara sobre la subvenció destinada a persones que es fan càrrec de l'atenció dels nens en la llar, ara sobre els drets del matrimoni homosexual. I un llarg etcètera.
Tant és així que l'autolloança que va fer servir Merkel per primer cop en el debat pressupostari al Bundestag (cambra baixa) -"l'actual coalició és el govern alemany més exitós des de la reunificació"- ha format part continuada de les sàtires dels mitjans i de l'oposició. Segons confirmen les enquestes des de fa mesos, una petita minoria de ciutadans optarien per la continuïtat de l'actual executiu.
Dos terços dels alemanys, en canvi, donen per fet que Merkel es mantindrà en la cancelleria. Si no pot ser en aliança amb els liberals, llavors com a líder d'una gran coalició amb els socialdemòcrates (SPD). Al capdavall, amb ells va tenir una gran experiència per afrontar l'esclat de la crisi financera mundial. Mentre Merkel s'alçava com a líder de la UE, els socialdemòcrates es desdibuixaven com a alternativa al rumb europeu de la cancellera.
Per si de cas, Els Verds, que cada cop més s'han desplaçat cap al centre, han procurat que dintre del pensament col·lectiu no sigui descartable tampoc una coalició amb la democràcia cristiana de Merkel. L'any electoral serà segur fascinant. Fins i tot la crisi de l'eurozona pot afegir intriga a les cites amb les urnes i llançar per la borda alguns càlculs. I és que la cancellera alemanya tindria molts problemes a l'hora de justificar a les seves pròpies files un tercer rescat per a Grècia just quan la CSU (a Baviera) i els liberals, amb tantes cites electorals, necessiten imperiosament fer regals als votants més que no pas arriscar-se a perdre més vots. Tot gira clarament al voltant de Merkel, però tot és borós al seu voltant.
