CIMERA DE LA UE
Internacional 23/11/2012

Merkel i Cameron, aliats per retallar els comptes de la UE

Raquel Correa
3 min

BRUSSEL·LESAmb tres hores de retard sobre l'horari previst, després d'un inacabable cara a cara de cadascun dels 27 líders de la UE amb el president del Consell, Herman van Rompuy, i de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, va arrencar ahir a última hora de la nit una cimera que tenia com a objectiu una feina gens fàcil: repartir el bilió d'euros del marc pressupostari que guiarà la despesa de la Unió Europea per al que queda de dècada (2014-2020).

A l'arribada a la cimera a Brussel·les, ningú semblava disposat a baixar del burro i acceptar uns números que no convinguessin als seus comptes nacionals i, sobretot, que no deixessin contents els propis votants. Amb aquesta idea al cap, el primer ministre britànic, David Cameron, va entrar a la cimera europea fent gala de la bandera de l'austeritat.

"Negociarem molt durament per aconseguir un bon acord per als contribuents britànics", va etzibar el premier justificant que, en moments en què prenen "decisions difícils a casa sobre la despesa pública", "seria un error fer propostes per augmentar la despesa de la UE". Això tot i que cap de les propostes sobre la taula proposava incrementar la contribució a la caixa comuna. De fet, l'únic en què sembla que els 27 estaven d'acord ahir a la nit era a acceptar que la tisorada era inevitable.

Les línies vermelles de Cameron, en tot cas, eren tres: retallar el pressupost; rebaixar les despeses administratives que generen les institucions europees; i conservar l'anomenat xec britànic , el retorn de 3.600 milions d'euros que el Regne Unit rep anualment per compensar que gairebé no fa ús de les ajudes agrícoles. I per això Cameron va avisar que, si els números sobre la taula no el satisfeien, els vetaria.

Berlín s'alia amb Londres

Però Cameron no era l'únic que plantava cara. Ho feia també l'habitual club de l'austeritat, països rics com Suècia, Holanda, Dinamarca i Alemanya, sobretot després de saber-se, a l'hora de tancar aquesta edició, que la cancellera Merkel volia una retallada extra en els comptes de la UE. Tota una aliada de luxe per al premier .

Tot això sota l'atenta mirada dels socis del sud, que defensaven exactament el contrari: minimitzar la retallada. Un dels més durs a l'arribada a la cimera va ser el primer ministre italià, Mario Monti, que va alertar que no aprovaria "solucions inacceptables". Més dialogant va ser el to del president francès, François Hollande: "Vinc a buscar un compromís, no a plantejar un ultimàtum", va declarar, però va puntualitzar que el pressupost europeu ha de tenir en compte l'agricultura perquè és el que dóna menjar. I és que França és el principal receptor de les ajudes agrícoles europees.

Amb tot, a la proposta inicial que el president del Consell Europeu, Herman van Rompuy, va presentar als 27 les dues partides que més retallades patien eren les subvencions al camp i els fons de cohesió. Les dues partides que, precisament, més beneficien a Espanya.

Per això, el president de l'Estat, Mariano Rajoy, va avisar que arribava a Brussel·les disposat a "batallar" per aconseguir un acord "raonable". I és que Rajoy sap que en aquestes negociacions s'hi jugava molts diners: l'Estat podria perdre entorn de 20.000 milions d'euros respecte dels últims pressupostos europeus.

La posició de Madrid, però, era més ambigua que la d'altres països del sud i l'est d'Europa -que veien en un pressupost comunitari fort l'únic flotador per no acabar enfonsant-se del tot amb la crisi- perquè aquests són els primers pressupostos europeus en què Espanya pagarà més del que cobrarà. Per això, i tenint en compte la delicada situació de les finances de l'Estat, Rajoy va apuntar que uns comptes molt més austers tampoc serien cap fracàs. "Si el pressupost baixa, Espanya hi aportarà menys", va defensar.

Poques ganes d'acord

A la seva intervenció quan va arrencar la cimera ahir a la nit, Van Rompuy ja va admetre que seria una trobada "llarga i complicada" i que la clau era "fer més amb menys diners". I davant d'aquest escenari, tots els líders europeus treien ferro al fracàs i acceptaven que sortir de la cimera sense acord tampoc no seria "cap drama".

La que més obertament va rebaixar les expectatives va ser precisament la cancellera Merkel. "No sé si podrem aconseguir una solució, així que potser caldrà una segona etapa", va advertir Merkel abans de la reunió, apuntant que la cimera podria acabar avui sense resultats i es reprendria l'any que ve.

stats