Publicitat
Publicitat

Mbuyi Kabunda: “Sembla que la comunitat internacional prefereix l'espoli del Congo"

El professor de l'Institut de Drets Humans d'Estrasburg, explica la teoria de l'intercanvi desigual que empobreix els països del sud, i remarca una idea: “L'Àfrica en desordre és un bon negoci”.

El doctor en relacions internacional per la Universitat Complutense recorre Europa i el món per explicar l'Àfrica. A les jornades sobre el continent celebrades a quatre universitats catalanes, el professor procedent de Katanga, la capital del coure congolès, barreja indignació pels fets i entusiasme per les alternatives: "Em considero un afrooptimista". La història del seu país d'origen té una línia contínua que s'ha perpetuat: amb l'arribada dels europeus l'espoli per part d'agents interns i externs ha estat la norma habitual.

Des de l'any 1996, més de 5 milions de congolesos han mort en el conflicte més mortífer des del final de la II Guerra Mundial. 48 dones són violades cada hora, gairebé una per minut. Les milícies s'armen amb els beneficis dels minerals, que multipliquen el seu valor quan arriben a les multinacionals estrangeres. Ningú està disposat a trencar aquest ordre establert. Amb un punt de nostàlgia, Kabunda recorda el primer líder congolès escollit a les urnes l'any 1960, el nacionalista Patrice Lumumba. Acusat de comunista, va ser brutalment assassinat, esquarterat i dissolt en àcid, amb la connivència de Bèlgica –antiga metròpoli– i els EUA –que temien l'entrada soviètica al cor de l'Àfrica–.

Per què sona tan poc a Europa el nom de Patrice Lumumba? Generalment es desconeixen els magnicidis dels presidents africans.

Serveix per vendre la imatge catastrofista: l'Àfrica, el continent dels salvatges, la gent incivilitzada. Aleshores no es donen a conèixer aquestes realitats que donen a entendre la responsabilitat d'Occident. Tant a l'assassinat de Lumumba com a molts conflictes del continent hi ha clares responsabilitats externes de la comunitat internacional. Aquest silenci acompanya i permet crear un gran desconeixement dels temes africans.

Què hauria aportat Lumumba al Congo?

Malauradament no ha deixat res escrit, l'únic que feia eren discursos i declaracions públiques. Era un nacionalista, i es nota molt la seva absència. La situació de la República Democràtica del Congo avui s'explica en part per l'assassinat de Patrice Lumumba. El seu objectiu era aconseguir la verdadera independència del Congo: l'econòmica. El Congo no estaria com està si Lumumba hagués viscut.

Les guerres africanes s'acostumen a comentar des de prismes ètnics, algun cop econòmics, i rarament polítics. A què és degut, això?

És un cas del que anomeno mandra intel·lectual. Es redueixen els xocs a temes ètnics o econòmics, i cal anar una mica més enllà, ja que els conflictes s'entenen a través de molts factors. És una estratègia destacar els temes ètnics: així es pot culpar els africans dels seus conflictes, i així es pot mantenir la consciència en pau, o reduir l'ajuda al desenvolupament i suprimir els drets d'aquells que demanen asil polític. La base d'aquests plantejaments neix des de la ignorància.

Què és el millor que pot fer Occident per a l'Àfrica?

Fa anys, quan era més jove, deia "deixar-nos en pau". Des que els navegants, militars, missioners, exploradors, diplomàtics o agents humanitaris corren per allà, l'Àfrica està pitjor. Hem de tenir una oportunitat per portar a terme el nostre propi model. Se'ns imposa tot, tant les preguntes com les respostes als nostres problemes. Ara opino que no cal posar tot el Nord al mateix sac, hi ha molta gent de bona fe amb ganes d'ajudar: l'únic que poden fer és llegir, aprendre i comprendre l'Àfrica.

Quines perspectives té la democràcia a l'Àfrica?

Cal tenir en compte les dimensions ètniques i culturals del continent, fins ara s'han intentat crear estats jacobins, forts o directament dictatorials, un gran error que va en contra de la idiosincràsia de la societat africana, on seria molt important que es reconegués el dret a l'autodeterminació dels pobles. És necessària una democràcia social consensuada, els governs nacionals han de ser d'unió i tenir la participació dels partits de l'oposició i fins i tot d'aquests partits ètnics.

És possible al Congo una política interna deslligada de món militar? Els homes forts del govern i l'oposició vénen de la guerrilla.

El Congo es va perdre un gran líder com Patrice Lumumba, però estan sorgint altres Patrice Lumumba. El poble del Congo ha de tenir l'oportunitat de triar un d'aquests nous líders. El país no ha pogut escollir mai els seus propis dirigents, que han estat pràcticament imposats des de l'exterior: des de Mobutu passant per Kabila pare o Kabila fill. Els nous dirigents han de ser més nacionalistes, més panafricanistes, i posar-se al servei dels seus ciutadans, perquè el Congo ho té tot per ser feliç.

On són aquests nous Patrice Lumumba?

Hi són, però malauradament s'han refugiat a les acadèmies. L'esquerra lumumbista està molt dividida i ha quedat reduïda també després de la persecució durant els anys de Mobutu. Avui necessiten tenir l'oportunitat per reprendre el model que havia iniciat i preconitzat Lumumba.

Com veu l'entrada d'empresaris multimilionaris a la política? Moïse Katumbi, magnat del coure, es postula com a president del país.

El seu cas és atípic: és una persona que es dedica des de fa molt de temps al comerç amb la seva família. Avui és president del totpoderós club de futbol TP Mazembe i de Katanga. La seva regió ha millorat considerablement, i ha destinat força diners a causes socials de la població. Si s'ocupa de les inversions públiques i dels temes locals, benvingut sigui. No seria un cas especialment negatiu, però hem d'anar en compte per evitar la concentració de poder excessiu en mans dels més rics.

Les converses de pau entre els països de la zona dels Grans Llacs i la milícia proruandesa M23 semblen encallades.

Cal ser molt clar en aquestes negociacions. No hi ha res a negociar amb l'M23, una colla de bandits que només es mouen per tenir accés als recursos naturals i servir els interessos de Ruanda. Amb els països de la zona sí que s'ha de negociar per frenar el finançament de grups rebels i evitar el saqueig d'aquests falsos moviments nacionals o de guerrilla.

Quin paper té la comunitat internacional en tot aquest conflicte?

Tot i haver saquejat el Congo, Uganda i Ruanda són els països que reben més ajudes internacionals, i Ruanda és exposada com un model de desenvolupament. Sembla que la comunitat internacional prefereix l'espoli del Congo per aquests dos països per mantenir els recursos a preus molt baixos.

No és optimista a curt termini...

Obama s'ha mogut una mica últimament i això ha fet que l'M23 s'hagi debilitat. L'administració americana ha sabut veure que la situació actual pot derivar en la proliferació del terrorisme a la regió. Per això els EUA de moment han pressionat els seus aliats de la zona de Ruanda, Uganda i Burundi. Els europeus han de fer més.

Thabo Mbeki, expresident de Sud-àfrica, va dir que l'Àfrica no podrà ser lliure si el Congo no és lliure.

Frantz Fanon va comparar l'Àfrica amb una pistola, i el Congo n'era el gallet. Té una importància vital per diversos motius. Disposa d'una quantitat increïble de recursos minerals, té un potencial agrícola per alimentar el continent sencer dues vegades. Per la seva posició geostratègica, el Congo es troba just entre el nord i el sud, entre l'est i l'oest. És el punt de trobada entre l'Àfrica anglòfona i francòfona, entre l'arabòfona i la lusòfona. És el nexe del continent sense el qual no es pot entendre el seu desenvolupament.