Matteo Renzi, el reformista que no ha convençut el poble
El febrer del 2014, amb 39 anys, va assumir el càrrec de primer ministre d'Itàlia sense ser escollit a les urnes. Pel referèndum era el primer cop que s'exposava al vot popular
BarcelonaEra la primera vegada que s'exposava al vot del poble, i ha perdut. Matteo Renzi és vist com un comunicador magnífic pels uns, com un venedor de fum amb afany de protagonisme pels altres, però del que no es pot dubtar és de la seva ambició, que el va portar, amb només 39 anys, a ser primer ministre d'Itàlia el febrer del 2014.
Llavors, només 2 mesos després de ser escollit secretari general a les primàries del Partit Demòcrata, un títol que encara ostenta, va prendre el poder al seu company Enrico Letta, que era el cap de govern des de feia 10 mesos. Ho va fer sense passar per les urnes i en una jugada que molts veuen com un assalt al poder. El còmic populista Beppe Grillo l'ha titllat de "carterista" i l'ha comparat amb Al Capone per la manera com va desfer-se de Letta.
El seu lideratge ha durat 3 anys, tot un rècord si tenim en compte que els governs a Itàlia no solen durar tant temps. Va estrenar-se amb promeses de reforma: amb un aire desenfadat i juvenil -feia servir la bicicleta per anar als actes públics-, s'enorgullia de ser la renovació de la vella política i va elaborar un programa per modernitzar Itàlia en 1.000 dies.
Tres anys de govern i de canvis
Una de les principals fites polítiques de Renzi és l'aprovació de l'Italicum, una nova llei electoral que, paradoxalment, podria afavorir els seus enemics polítics si es convoquen eleccions. Més controvertida va ser la seva Reforma Laboral, que tot i ser aprovada va topar amb l'oposició dels sindicats.
Catòlic practicant -va a missa cada diumenge- és sota el seu mandat que s'han legalitzat les unions civils entre homosexuals, tot i que sense reconèixer el dret a adoptar d'aquestes parelles.
Abans de ser primer ministre, Renzi, llicenciat en dret i expert en màrqueting, s'havia dedicat sempre a la política a la seva Florència natal. Entre 2004 i 2009 va ser president de la província i després alcalde de la ciutat, amb l'índex de popularitat més alt del país.
Finalment, les reformes i la renovació de les quals feia bandera han acabat per costar-li el càrrec.
