Després de doctorar-se en medicina i, tot i tenir l'oportunitat de quedar-se a Catalunya amb el suport d'algunes beques, Manel Esteller va decidir anar-se'n als EUA per completar la seva investigació. A la Johns Hopkins University de Baltimore va poder desenvolupar la recerca que ha estat decisiva per demostrar que hi ha una via comuna d'activació de tots els tumors, cosa que obre un gran potencial per al desenvolupament de medicaments contra el càncer.
¿Quins factors van ser claus en l'estada als EUA per aconseguir els resultats de la seva recerca?
Entre aquests factors hi ha el coneixement de la ciència més puntera, l'absència d'estretors en relació amb el tema d'investigació, una influència més petita de l'enxufisme que la que tenim a casa nostra. De gent bona i preparada n'hi ha en tots els països. La principal diferència és que treballant als Estats Units pots tenir els mitjans econòmics per perseguir els teus somnis i, a més, s'evita la burocràcia i els gestors mediterranis.
Ara, com a investigador de la Icrea, dirigeix el programa d'epigenètica i biologia del càncer a l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge. ¿Descarta tornar als EUA a treballar?
Si la situació empitjora, no tindré cap problema per tornar als EUA. Després de Catalunya, és el país que més m'estimo i que va saber reconèixer primer el meu treball.
¿Què cal fer perquè els investiga dors que se'n van a altres països a desenvolupar-se professionalment puguin tornar i aplicar els seus coneixements a Catalunya?
Doncs cal posar els mitjans adequats perquè es pugui fer recerca amb unes condicions mínimes: un lloc físic digne, diners per a la compra de material i almenys un parell de sous per poder muntar un laboratori en condicions. A partir d'aquí, cal evitar que, tot just començar, el gerent encotillat de torn ofereixi més obstacles que solucions. Cal dir que la Icrea i l'European Research Council són bones eines per ajudar els investigadors a treballar en les condicions adequades.
