13/03/2013

Les Malvines: 99,8% britàniques

2 min
EUFÒRIA A PORT STANLEY
 La celebració pel sí al referèndum dilluns passat a la capital de les illes Malvines va començar ja ben entrada la nit,  quan es van saber els resultats oficials. Per una majoria aclaparadora, els habitants de les Malvines van ratificar  l'actual statu quo, que defineix les Malvines com un territori d'ultramar del Regne Unit.

Barcelona."Presidenta Fernández de Kirchner, li hem enviat un missatge clar: no volem de cap manera ser governats des de Buenos Aires. Espero que ho respecti". Amb aquesta contundència es va expressar ahir el president de l'Assemblea Legislativa de les Malvines, Gavin Short, després de la victòria del sí al referèndum per mantenir l' statu quo actual d'aquest arxipèlag, el de territori d'ultramar del Regne Unit, davant les històriques reivindicacions de sobirania de l'Argentina.

El resultat va ser tan extrem -99,8% pel sí, només 3 vots pel no- com ho és el clima en aquest indret de l'Atlàntic Sud. I desafiant les baixes temperatures, els habitants de les Malvines van sortir al carrer dilluns a la nit per celebrar el triomf cantat dels probritànics. Envoltats -i en algun cas vestits- amb la Union Jack i lemes com "Les nostres illes, la nostra elecció", l'alegria es va desfermar a Port Stanley.

"Aquest resultat aclaparador ha estat fruit d'un procés democràtic que ningú pot qüestionar, tampoc l'Argentina", va advertir ahir per telèfon a l'ARA Barry Elsby, un dels onze membres de l'Assemblea Legislativa de les illes. "Els països de la regió ho tindran des d'ara molt difícil per fer veure que no ha passat res -va explicar Elsby-, esperem que alcin la veu per dir que no se'ns pot ignorar, que se'ns ha d'escoltar".

Però el govern de Buenos Aires va mantenir ahir la pressió. Després de reobrir la tensió amb el Regne Unit pel contenciós de les Malvines l'any passat amb motiu del trentè aniversari de la guerra que va enfrontar aquests dos països per l'arxipèlag, un dels col·laboradors més pròxims de la presidenta Cristina Fernández de Kirchner, el senador Daniel Filmus, va denunciar que el referèndum havia estat un "engany", ja que no es va comptar amb la "representació del poble", sinó amb la "representació d'una població implantada". "Un truc publicitari sense validesa en el dret internacional", va concloure Filmus.

Però el primer ministre britànic, David Cameron, va donar ple suport a la consulta i va demanar "respecte" pel resultat: "Les illes Malvines poden estar lluny però són britàniques fins al moll de l'os i així és com volen ser. Sempre estarem amb el poble de les Malvines per defensar-lo", va afirmar Cameron des de Londres després de parlar per telèfon amb les màximes autoritats de les illes.

La missió d'observadors internacionals que va supervisar el referèndum va emetre ahir un comunicat -a l'espera de l'informe final que elaboraran en unes setmanes- en què va assegurar que el procés va ser "lliure i just", "d'acord amb les normes internacionals" i que "reflecteix la voluntat democràtica dels votants de les illes Malvines".

Disposats a negociar

"Ens agradaria iniciar converses amb l'Argentina, però aquest país només sap dir que som un poble que no existeix", va explicar el membre de l'Assemblea de les Malvines, Barry Elsby. "Podem parlar de tot menys de sobirania, no volem ser una comunitat aïllada, volem tenir una bona relació amb els nostres veïns i esperem que el referèndum obri definitivament aquesta via", va assegurar Elsby abans de referir-se a la gran qüestió -la que ha despertat de nou l'interès per aquest territori remot-, el petroli: "Moltes indústries de l'Amèrica Llatina miren el petroli i el benefici que en poden treure i volen treballar amb nosaltres. Perfecte, però primer han d'acceptar els nostre drets".

stats