Macron suma un suport clau en la cursa de les presidencials franceses

ParísJust en plena ensopegada als sondejos, Emmanuel Macron –l’exministre estrella de François Hollande que va fundar el moviment En Marxa– ha sumat un suport clau en la cursa de les presidencials franceses. El centrista François Bayrou ha anunciat oficialment que renuncia a presentar la seva candidatura a l’Elisi i ha proposat una aliança amb Macron que, de seguida, aquest últim ha acceptat.

Val la pena: sumar part dels vots –un 6% a l'última enquesta– de l’etern líder del centrisme francès –s’ha presentat a totes les presidencials des del 2002– pot donar una empenta definitiva a Macron. Bayrou ha justificat la seva decisió per la “gravetat de la situació” a França i a Europa. “Cal canviar les coses i fer-ho amb urgència. Unim les nostres forces. És un gest d’abnegació i d’esperança per al nostre país”, ha assegurat amb certa solemnitat el polític centrista. “L’aliança proposada per François Bayrou es basa en els valors i les idees” i “s’inscriu plenament en el procés de renovació i d’unitat que, des del principi, és el nostre. És per això que l’he acceptat”, ha respost Macron que ho ha definit tot plegat com un “punt d’inflexió en la campanya”.

El mal moment de Macron

L’anunci ha sorprès Macron en plena pèrdua de popularitat a les enquestes. Si bé després de l’escàndol de les suposades feines fictícies de la dona i els fills del candidat conservador, François Fillon, situaven Macron en un duel contra Marine Le Pen en la segona i definitiva volta, les opcions se li han girat mig en contra, segons l’última enquesta de l’empresa Elabe.

Segons això, en l’escenari sense Bayrou –que ja estava previst prèviament al sondeig– Macron baixa fins a la tercera posició amb un 18,5% d’intenció de vot, una caiguda de 5 punts. Per davant se situen Fillon, que remuntaria fins a un 21%, i la candidata ultradretana –que fa temps es manté ferma en la primera posició– amb un 28%. Ara bé, segons apunta el sondeig –i seguint la tendència de la majoria d’enquestes– en la segona volta Fillon –o Macron, si passés– venceria Le Pen.

Un dels motius de la punxada de Macron podria ser l’agitada última setmana, que l’ha situat al centre del debat mediaticopolític francès. El motiu? Dues apreciacions que no han agradat ni a dreta ni a esquerra. La primera, sobre la colonització francesa, que va qualificar de “crims contra la humanitat” i de “veritable barbàrie” en una entrevista en una televisió algeriana. “¿Hi ha res més greu, quan es vol ser president de la República, que anar a l’estranger per acusar el país que es vol dirigir de crims contra la humanitat?”, va dir Le Pen. Macron va sortir al pas assegurant que les seves afirmacions no anaven en contra dels combatents de la guerra d’Algèria o dels 'pied-noirs' que van haver de marxar del país, sinó que “simplement volia reconèixer la responsabilitat de l’estat francès” en la colonització.

La segona relliscada de Macron va ser en una entrevista al setmanari 'L’Obs', en la qual acusava el quinquenni d’Hollande d’haver comès “errors fonamentals ignorant una part del país”. L’exministre ho exemplificava amb “la humiliació” que han patit els opositors del que es coneix com a “mariage pour tous”, és a dir, el matrimoni homosexual aprovat el 2013.

Les dificultats d’agradar a tothom

Però l’obsessió de Macron de no etiquetar-se amb un corrent polític i voler arribar a tot l’electorat, com ho faria un ja designat cap d’Estat, pot acabar per volatilitzar votants. De fet, alguns analistes apunten que l’arma de doble tall que podria fer caure Macron és la possible inestabilitat de la seva base electoral, contrària a la solidesa de la de la líder ultradretana, per exemple. I encara més: segons el sociòleg Michel Wieviorka, el líder d’En Marxa “no ha sabut proposar –per ara– una visió prou estructurada perquè s'hi pugui veure el representant social, polític, cultural, econòmic i intel·lectual d’una alternativa”.