Publicitat
Publicitat

FRANÇA

Macron i Le Pen polaritzen el primer debat

La líder ultradretana tria l’exministre d’Hollande com a blanc dels seus atacs en una cita televisiva que van seguir 9,8 milions de persones i en què gairebé no es va parlar dels escàndols judicials que han centrat la campanya

“Quin president vol ser?”. Amb aquesta pregunta s’obria ahir el debat televisat que enfrontava els cinc candidats amb més possibilitats d’arribar a l’Elisi: Marine Le Pen, Emmanuel Macron, François Fillon, Benoît Hamon i Jean-Luc Mélenchon. I des del principi, van sortir a la llum les estratègies d’atac. “Seré un president honest i just, això suposa ser lliure i independent en relació als diners i als lobis”, va llançar subtilment Hamon, en el que va ser el primer dard a Macron, que va ser el gran objectiu dels atacs de Le Pen. L’exministre d’Hollande, que justament ahir va intentar esborrar aquesta herència, va posicionar-se com el candidat de fora del sistema: “No he format part de la vida política durant decennis”, va afirmar Macron. Una posició en la qual lluita frec a frec amb Le Pen. Precisament amb la líder ultradretana estan molt a prop a les enquestes, en primera i segona posició, i això també es va palpar en el debat.

L’emissió va estar dividida en tres blocs, de cinquanta minuts cadascun. El debat havia de durar unes dues hores i mitja i finalment es van allargar fins a tres i va obtenir una mitjana de 9,8 milions d'espectadors, un 47,9% de l'audiència

Els candidats van exposar els seus programes, les seves visions de país i hi va haver alguna pulla. Sorprenentment, Fillon va poder passar de puntetes sobre els afers judicials. Com en les primàries del centredreta, el conservador va preferir quedar-se en un segon pla per rebre menys.

"Davant una situació inèdita, un debat inèdit", és l'anàlisi que fa ' Le Monde' sobre el debat. El diari francès evita parlar de guanyadors i perdedors però posa èmfasi en el fet que els candidats gairebé no parlessin dels casos judicials que afecten Le Pen i Fillon, escàndols que han centrat la campanya electoral fins ara. També remarca que Macron era al centre dels atacs de tots els candidats

Mélenchon, animador

Només Mélenchon va etzibar un “No ens fiqueu a tots al mateix sac”, tot recordant que només dos dels cinc candidats, Fillon i Le Pen, tenien oberts assumptes judicials. De fet, el líder de La França Insubmisa va ser el que més va animar un debat que, precisament des del moviment que lidera Mélenchon, havia sigut prèviament criticat. “No és un debat sinó una successió de preses de paraula”, va afirmar la seva directora de comunicació, Sophia Chikirou. “És un espectacle, des de la posada en escena, un ring”, va deplorar Chikirou.

De fet, els faristols de cada candidat, així com els dels periodistes, estaven volgudament col·locats en cercle per afavorir la discussió, a diferència dels debats precedents, de les primàries de l’esquerra i de la centredreta, en què estaven arrenglerats.

El d’ahir va ser el primer dels tres debats televisats que tindran lloc abans de la primera volta presidencial, el 23 d’abril. Ahir era la primera vegada, de fet, que s’organitzava aquest tipus de confrontació entre els candidats presidencials abans de la primera volta. Amb una precisió: a l’emissió hi havia tots els candidats menys els cuers en les enquestes. Sis dels onze aspirants a l’Elisi no van participar-hi, ja que la cadena TF1 va decidir citar només els cinc presidenciables amb més intenció de vot en els sondejos. És per això que el mitjà 'Explicite', que treballa només en xarxes socials, va organitzar ahir també 'L’autre débat', amb els candidats que no havien sigut convocats pel canal generalista.

Un recurs contra l’abstenció

No serà així en els pròxims dos debats. Els onze candidats que el consell constitucional francès ha validat han sigut convidats a participar tant en el debat del 4 d’abril com en l’últim, programat per al 20 d’abril, tres dies abans de la primera volta.

I és que la tendència de generalitzar aquests tipus d’exercicis a la televisió –a l’abast de gairebé tothom– té també l’objectiu d’empènyer els encara molts electors indecisos a votar, a qui sigui, però a votar. El mes passat, una enquesta feta per a France 2 afirmava que un de cada dos francesos no sabia a qui votar, i encara més: l’última enquesta publicada per 'Le Monde', la setmana passada, assegura que només el 66% dels electors estan convençuts de participar en aquests comicis. En la primera volta de les presidencials d’ara fa cinc anys, l’abstenció es va situar en un 20,52%, gairebé un punt més que en la segona i volta definitiva, que va registrar un 19,66%. L’abstencionisme podria situar-se, doncs, com un dels aspectes clau d’aquestes eleccions.