08/12/2016

El Luxleaks i l’evasió fiscal europea a l’alça

2 min
El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, en una imatge recent al Palau de la Zarzuela.

Un any després de l’escàndol del Luxleaks -que va denunciar el sistema creat, durant anys, a Luxemburg per a l’evasió massiva d’impostos-, el govern d’aquest país hauria ofert, de nou, 172 acords fiscals secrets més a multinacionals d’arreu del món. Vestits impositius a mida de les grans empreses que s’han continuat multiplicant no només en un país que durant molt de temps va portar penjada l’etiqueta de paradís fiscal sinó també en molts altres membres de la Unió Europea. Segons un informe publicat aquesta setmana per la Xarxa Europea sobre Deute i Desenvolupament, el nombre d’acords fiscals entre governs de la Unió Europea i corporacions internacionals ha crescut gairebé un 50% des del novembre del 2014, quan va esclatar l’escàndol del Luxleaks, que va esquitxar de ple un Jean-Claude Juncker que tot just s’estrenava a la presidència de la Comissió Europea.

Dels 547 acords identificats el 2013 es va passar als 1.444 vigents a la Unió Europea a finals del 2015. Per això un malhumorat Juncker es defensava, ara fa un any, davant l’Eurocambra dient que “s’ha d’anomenar EUleaks, i no pas Luxleaks!” Com si la dimensió del delicte en rebaixés la responsabilitat.

L’informe reconeix que no totes les exempcions fiscals negociades en aquests anys són “problemàtiques” però, pel secretisme que les envolta, és impossible discernir quines serien denunciables i quines no. En el capítol dedicat a Espanya, la xarxa denuncia que la desigualtat ha crescut a l’estat espanyol fins a deu vegades més que la mitjana europea des de la crisi del 2008. Malgrat tot, les fortunes de l’Estat han doblat la quantitat de diners que tenen a Luxemburg, que l’informe xifra en més de 13.000 milions d’euros.

Dos anys després del Luxleaks, els acords secrets per facilitar l’evasió fiscal continuen a l’agenda dels governs comunitaris i Jean-Claude Juncker no ha patit cap mena de càstig polític -sobretot perquè el pacte entre socialdemòcrates i conservadors a l’Eurocambra li va estalviar una investigació que l’assenyalés directament-. En canvi, el periodista i els dos alertadors que van revelar l’escàndol han sigut jutjats a Luxemburg, on el govern ha apel·lat contra la condemna de mesos de presó, que no s’haurà de complir, per als dos alertadors i l’exculpació del periodista.

Els Països Baixos, assenyalats

La realitat demostra que els mínims canvis legislatius anunciats des de l’escàndol del Luxleaks a Brussel·les han sigut de tot insuficients. L’evasió d’impostos continua sent una pràctica generalitzada sense cap conseqüència per als que la faciliten.

El grup d’Els Verds al Parlament Europeu ha denunciat -com publicava ahir l’ARA- que la multinacional espanyola Inditex eludeix, cada any, prop de 150 milions d’euros en impostos, a través de sistemes opacs dels Països Baixos, Irlanda i Suïssa. Oxfam Intermón considera que “els Països Baixos són els campions indiscutibles d’Europa facilitant l’evasió fiscal de les grans empreses”, amb Bèlgica i Xipre. Segons l’ONG, les regulacions holandeses permeten també a empreses de països en desenvolupament evadir fins a 100.000 milions de dòlars en impostos a l’any. Un espoli massiu.

La UE perd anualment entre 160.000 i 190.000 milions d’euros d’ingressos per l’evasió fiscal de les grans empreses. Enginyeria financera al servei d’enganyar-se els uns als altres. Sistemes fiscals europeus contra sistemes fiscals europeus.

stats