Internacional 12/10/2017

Londres es prepara per intervenir l’autonomia d’Irlanda del Nord

Downing Street posa com a data límit a final d’octubre abans d’una acció de control progressiu

Quim Aranda
3 min
Mural unionista en un dels carrers de la ciutat de Derry, a Irlanda del Nord.

LondresMoment “crític” per a les institucions polítiques d’Irlanda del Nord, que podria veure suspeses les funcions legislatives i executives si abans de final de mes els partits majoritaris de la província, el Sinn Féin republicà i l’unionista DUP, no arriben a un acord per restablir el govern compartit, tal com obliguen els acords de Saint Andrews del 2006.

“Ja han passat deu mesos [des que el Sinn Féin va deixar caure l’executiu, a mitjans de gener]. El poble d’Irlanda del Nord no és atès per un govern delegat elegit i responsable, i no és una posició sostenible gaire més temps. Estem en un punt crític per a les institucions descentralitzades i el procés de pau en general”, va dir ahir al Senat irlandès el ministre d’Exteriors de la república d’Irlanda, Simon Coveney. Juntament amb el ministre britànic per a Irlanda del Nord, James Brokenshire, tutela el diàleg entre Sinn Féin i DUP.

Brokenshire està disposat a intervenir l’autonomia nord-irlandesa i imposar un progressiu govern directe des de Londres si els dos màxims actors implicats no arriben a l’acord. Ho va recordar dimarts al Parlament britànic, en un escrit en què feia balanç de la situació: “Com a ministre tinc la responsabilitat del bon govern i de l’estabilitat política a Irlanda del Nord, que no té un executiu des de fa deu mesos. Si el govern delegat no es restableix pròximament, consideraré acuradament els passos necessaris a fer per servir millor l’interès del poble d’Irlanda del Nord”.

Va ser al congrés del Partit Conservador, que es va fer la setmana passada a Manchester, quan Brokenshire va definir el tempo de la intervenció a la província: “A final d’aquest mes establiré un pressupost per a l’any fiscal 2017-18, posant Irlanda del Nord en el camí d’una intervenció més gran del govern del Regne Unit en els afers quotidians”.

És la primera amenaça explícita que Londres ha etzibat als partits polítics de Belfast des de les eleccions regionals, el mes de març passat. Abans, Londres havia llançat fins a cinc ultimàtums com a pas previ a intervenir l’autonomia. Uns ultimàtums que, un cop superats, han tingut una pròrroga, situació en què es troben les interminables converses actuals.

Les raons de la divergència

A més dels problemes derivats de la resolució i l’arxivament final de causes criminals encara pendents del període del conflicte armat, les diferències entre el Sinn Féin i el DUP se centren en tres aspectes bàsics: el compromís de promulgació d’una llei de protecció de la llengua gaèlica que voldrien arrencar els republicans, l’aprovació del matrimoni entre parelles del mateix sexe i de l’avortament, i el Brexit, problema que apareix repetidament en qualsevol àmbit de la vida política del Regne Unit, i que des de fa quinze mesos ho té tot empantanegat.

Els unionistes del DUP s’oposen al matrimoni gai i a l’avortament i donen suport a la política de Londres sobre el Brexit. En aquest aspecte, el problema fonamental és que les ordres i contraordres de Downing Street sobre la manera de conduir les negociacions amb Brussel·les porten al caos. Els últims dies s’està obrint la possibilitat d’un no-acord amb Brussel·les. I com van escoltar ahir els parlamentaris britànics que integren el comitè que analitza les implicacions del Brexit a Irlanda del Nord, això suposaria el necessari establiment d’una frontera física per a persones i béns entre la república d’Irlanda i Irlanda del Nord. El Sinn Féin no en vol ni sentir parlar, entre altres raons perquè això violaria els acords de pau de Divendres Sant, del 1998.

Dilluns passat es van reprendre les negociacions entre els dos partits. D’acord amb la versió del ministre britànic Brokenshire s’ha produït algun petit avenç, però “encara hi ha diferències clares”. La versió del Sinn Féin, en boca del portaveu Pat Sheehan, va ser una mica més pessimista: “Queda molta feina per fer”.

Però la història del procés de pau demostra que quan tot estava a punt d’esclatar, en el darrer moment es va arribar a un acord. Ningú descarta que en aquesta ocasió pugui tornar a passar.

Nous entrebancs amb els unionistes

Enmig de les ja difícils converses, la relació entre el Sinn Féin i el DUP va topar dimarts amb un altre escull. Un programa d’investigació de la BBC va revelar un suposat cas de corrupció que afecta directament el president de la cambra de Stormont, Robin Newton, del DUP. Arran de la denúncia, tant els republicans com la resta de partits de la cambra van demanar-ne la dimissió. Un altre presumpte cas de corrupció, en aquest cas que afectava la primera ministra de la província i líder del DUP, Arlene Foster, és a l’origen de la crisi actual. El Sinn Féin va deixar caure el govern perquè Foster no es volia sotmetre a una comissió d’investigació.

stats