Publicitat
Publicitat

Les autoritats religioses apadrinen una iniciativa de reconciliació

L'inici del diàleg entre govern i oposició rebaixa la tensió a Egipte

Per primer cop després d'una setmana plena d'enfrontaments violents, totes les principals forces polítiques egípcies s'han assegut a la taula de negociacions. Al carrer encara es respira una calma tensa.

El gran xeic d'Al-Azhar, la principal autoritat religiosa d'Egipte, ha aconseguit una fita que havia resultat esquiva tant al president Mohammed Mursi com a la cúpula de l'exèrcit: presidir una reunió entre els principals actors polítics del país, inclosos els partits del govern i de l'oposició, així com joves activistes revolucionaris, per buscar sortides a la greu crisi que passa el país àrab. En una setmana de disturbis a diverses ciutats del país entre manifestants i policies, han mort ja prop de 60 persones i n'han resultat ferides més d'un miler.

La trobada, en què van participar també representants de l'Església cristiana copta, no va produir cap acord de fons, però sí que va servir per frenar el creixent procés de polarització entre el govern islamista i l'oposició. "Hem sortit de la trobada amb un cert optimisme. Cadascú farà el que pugui, amb bona voluntat, per construir la confiança entre les diverses faccions de la nació egípcia", va escriure al seu compte de Twitter Mohammed al-Baradei, a qui van acompanyar els altres dos grans líders del Front de Salvació Nacional, els excandidats Hamdin Sabahi i Amr Mussa. Per part dels Germans Musulmans, va assistir-hi Mohammed al-Katatni, president del seu braç polític, el Partit de la Llibertat i la Justícia.

Compromís per evitar la violència

La iniciativa del gran xeic va arribar dos dies després que el ministre de Defensa advertís que la continuïtat de la lluita entre les forces polítiques podia provocar el "col·lapse de l'estat". Els assistents a la reunió d'ahir van signar un document pel qual es comprometen a no utilitzar la violència i a aprofundir el procés de diàleg. El moviment constitueix només un primer pas per restablir els ponts entre govern i oposició, trencats des de fa mesos. De fet, el Front va optar per mantenir la seva convocatòria de mobilitzacions per avui.

Més enllà de la ira que es va desfermar a Port Saïd dissabte per la condemna a pena de mort de 21 dels joves revolucionaris, acusats de perpetrar l'any passat una massacre en un camp de futbol, la motivació subjacent a l'esclat de violència de l'última setmana és el rebuig d'una bona part de l'oposició a la voluntat dels Germans Musulmans -el moviment de Mohammed Mursi- d'imposar de manera unilateral la seva visió d'Egipte.

Per això, una de les principals demandes de l'oposició laica és la revisió dels articles més controvertits de la nova Constitució, aprovada al desembre, i la formació d'un govern d'unitat nacional. Sorprenentment, aquesta demanda va rebre ahir el suport del partit salafista Al-Nur, aliat ultraconservador de Mursi.

Si bé els Germans Musulmans s'han mostrat disposats a esmenar la carta magna, rebutgen de ple una remodelació governamental. "No és el moment. Aviat se celebraran noves eleccions parlamentàries, i llavors es formarà un nou executiu", va declarar l'assessora presidencial Bakinam Xarkaui. Segons la Constitució, el gabinet ha de rebre el suport de la majoria parlamentària.

Mentre que ahir es van produir noves batusses al centre del Caire, que van provocar la mort de dues persones, a Ismailia, Port Saïd i Suez, sota l'estat d'emergència, va dominar la calma. Després que milers de persones d'aquestes tres ciutats desafiessin el toc de queda les últimes nits, les autoritats han decidit reduir la durada de la prohibició.