L’exèrcit iraquià entra a Fal·luja per combatre l’EI

BeirutLes tropes antiterroristes d’elit de l’exèrcit iraquià van aconseguir ahir entrar a la ciutat de Fal·luja, sota control de l’Estat Islàmic des del gener del 2014, en el que sembla la fase final de les operacions per recuperar el control d’aquesta estratègica localitat, a tan sols 50 quilòmetres de la capital, Bagdad.

La implicació dels cossos d’elit marca l’inici de la fase urbana de l’ofensiva. Al llarg de la setmana passada les tropes iraquianes van estrènyer el setge de la ciutat prenent el control dels llogarets i les zones rurals pròximes a Fal·luja. L’Iraq ha rebut el suport dels bombardejos de la coalició internacional i de centenars de milicians xiïtes de les Unitats de Mobilització Popular i de cossos d’elit iranians.

Les forces d’elit iraquianes es van enfrontar en durs combats al miler de jihadistes que encara es mantenen a l’interior de la població, però dels quals s’ignora la capacitat per defensar aquesta ciutat amb una alta càrrega simbòlica, que va ser coneguda en altres temps com un important centre de l’islam sunnita i que va rebre el nom de “la ciutat de les mesquites”. Segons el comandant general al capdavant de l’operació, Abdelwahab al-Saadi, els rebels “han desplegat franctiradors, han col·locat bombes a les carreteres i utilitzen atacants suïcides”.

Una de les principals preocupacions en aquesta ofensiva és la forta implicació de les milícies xiïtes, conegudes també com a Haixid al-Xaabi (multitud popular), i el paper de l’Iran, ja que podria desembocar en una lluita sectària perquè la població de Fal·luja és de majoria sunnita.

Per a l’alliberament d’aquesta estratègica ciutat, situada a la província del nord-oest d’Al-Anbar, l’Iran no només està donant suport a forces paramilitars xiïtes, sinó que també ha col·locat assessors militars sobre el terreny. En aquest punt destaca el general Qassem Soleimani, cap de la unitat d’elit Al-Quds dels Guardians de la Revolució Islàmica.

El paper nord-americà

La batalla per Fal·luja és un exemple més de com els interessos dels Estats Units i els de l’Iran convergeixen i xoquen alhora. El paper de Washington es limita a donar suport al govern central i assessorar l’exèrcit iraquià, mentre que l’Iran es mostra com una poderosa potència estrangera a l’interior del país.

La interferència iraniana a l’Iraq preocupa també l’Aràbia Saudita. El ministre d’Exteriors del regne, Adel al-Jubeir, va exigir ahir la retirada de totes les tropes iranianes del país àrab en considerar que “el problema de l’Iraq és el conflicte religiós causat per l’Iran”.

A mesura que s’intensifiquen els combats a Fal·luja la situació dels 50.000 civils que encara viuen en aquesta ciutat assetjada es torna cada dia més crítica, atrapats gairebé sense aliments ni medicaments des de fa mesos, segons denuncien diferents activistes. Tan sols un miler de residents s’han pogut escapar del setge i s’han refugiat en un camp de desplaçats.

La resta d’habitants són represaliats pels jihadistes. Es creu que els milicians de l’Estat Islàmic practiquen execucions i maten els joves que no es volen afegir a la seva causa, i també hi ha víctimes mortals sota les runes dels edificis que es van ensorrar pels bombardejos d’artilleria dels últims dies. La reconquesta de Fal·luja es presenta com un gran desafiament per al govern de Haider al-Abadi, que passa per una de les pitjors crisis polítiques des de la caiguda de Saddam Hussein, el desembre del 2010. Tot i que l’EI ha perdut terreny considerablement en l’últim any, el grup jihadista manté tota la seva capacitat per atacar amb atemptats suïcides a Bagdad. Així, una vintena de persones van morir ahir i mig centenar van resultat ferides en tres atemptats, dos d’ells perpetrats per terroristes suïcides.