Publicitat
Publicitat

WASHINGTON DIRECTE

L'equilibri de les paraules

Escenificació Ha estat la primera vegada que més de dos caps d'estat han dormit a Camp David i, per descomptat, en els 70 anys d'història del complex presidencial de cap de setmana del president dels Estats Units mai s'havia donat una concentració tan gran de líders mundials. Tothom ha dormit a la seva cabana de fusta. L'austeritat havia d'entrar pels ulls

Sabem que entre l'anunci d'una retallada pressupostària i la prestació d'un servei públic hi ha una relació immediata que afecta la nostra vida quotidiana. ¿Però què podem esperar exactament de la cimera del G-8? Quines conseqüències tenen per a nosaltres unes paraules escrites en un comunicat, pactades fins a la coma per alts funcionaris que han traduït l'equilibri de poders encarnat en la discussió que han mantingut els seus líders? ¿I què en podem esperar en les actuals circumstàncies, quan aquests líders actuen absolutament condicionats per una situació econòmica que els lliga de mans i peus i els fa aparèixer als nostres ulls menys poderosos que mai? És difícil dir-ho. Per descomptat són líders amb legitimitat democràtica, i la seva reunió proporciona una certa imatge de govern responsable del món i de diàleg. Una altra cosa és l'eficàcia.

Si les paraules del G-8 tenen algun valor, des d'ahir el mot creixement deixa d'estar mal vist a la conversa política d'Europa i passa a tenir el mateix pes que responsabilitat fiscal . El senyor creixement , François Hollande, amb l'ajuda inestimable d'Obama, amoïnat perquè no li passi el mateix que a Sarkozy o Zapatero, ja ha dialogat de tu a tu amb la senyora austeritat , la cancellera Angela Merkel. Aquesta és la notícia de la cimera. És notable l'arrencada de la declaració dels líders del G-8 sobre economia global: "El nostre imperatiu és promoure creixement i llocs de treball". "Reconeixem que les mesures correctes no són les mateixes per a cadascun de nosaltres".

És l'empremta del socialisme francès a la cimera, que permet dir a Hollande: "Tenia, en nom de Franca, l'objectiu de posar el creixement al cor del debat. I aquest objectiu ha estat compartit. És per això que considero que aquest G-8 ha estat útil, fructífer i permet enviar un missatge doble: de confiança i de creixement".

Si Merkel s'ha sentit sola, la declaració del G-8 no ho recull. Al contrari, l'equilibri de la diplomàcia indica empat final: "Estem d'acord que els nostres governs han d'emprendre reformes per augmentar la productivitat i la demanda en un marc macroecònomic sostenible, creïble i no inflacionari. Ens comprometem a la responsabilitat fiscal". I tot plegat li permet dir: "El creixement i l'eliminació del dèficit es reforcen l'un a l'altre. Hem de treballar-hi, els participants ho han deixat clar i és un progrés gran".

De tant donar voltes al tòpic que aquest G-8 era un partit França-Alemanya, la solució nominal de les parts ha estat senzilla: austeritat i creixement alhora. I després ja vindrà el diable amb els detalls. Heather Conley, directora del programa per a Europa del Centre d'Estudis Estratègics i Internacionals a Washington, deia que quan Obama pressionés Merkel per a una política d'estímul, ella contestaria, senzillament, que també era partidària del creixement, perquè el creixement és com la pau mundial: tothom el vol.

Pressions públiques

Aquest G-8 ha estat la primera empenta d'Hollande per aconseguir que el dèficit colli però no escanyi. Les pròximes pressions seran al Consell Europeu i a la cimera del G-20 a Mèxic, d'aquí un mes. Un mes que serà etern comparat amb la velocitat dels esdeveniments. Quan dilluns obrin els mercats, quan dimarts es reuneixi el consell executiu, quan divendres es reuneixi el consell de ministres espanyol, què en quedarà de la paraula creixement entronitzada al comunicat del G-8? Si amb prou feines els francesos aconseguiran que el vot es tradueixi en polítiques, ¿podem esperar queens arribi alguna cosa a la resta d'europeus?

No hi ha temps per a respostes. Camp David queda enrere i els líders han d'anar a Chicago a la cimera de l'OTAN, on uns esforçats funcionaris pacten el comunicat final.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 11/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT