Publicitat
Publicitat

CAPÍTOLS DE LA TRANSICIÓ

Els Germans Musulmans reforcen el control sobre l'executiu i situen les finances com a prioritat

L'economia força un canvi de Govern a Egipte

Un cop tancada la crisi constitucional, el president Mursi s'ha fixat com a objectiu reactivar la malmesa economia egípcia. Avui es reobriran les negociacions amb l'FMI per rebre un préstec urgent.

El president egipci, l'islamista Mohammed Mursi, es va reunir ahir amb el nou executiu per primer cop després de la remodelació. En total, han estat substituïts 10 dels 35 ministres, que formen un gabinet que continuarà sent presidit per Hixam Qandil, un tecnòcrata afí als Germans Musulmans. La majoria de carteres noves es corresponen amb les anomenades de serveis , com ara Desenvolupament Local o Electricitat. No obstant això, també n'hi ha dues de troncals: Finances i Interior.

"Mursi s'ha volgut assegurar que el gabinet comparteix les seves orientacions. Vol estar envoltat de ministres que pensen com ell", sosté Mustafà Kamel al-Saiid, professor de ciències polítiques a la Universitat del Caire. El nombre de ministres membres dels Germans Musulmans, el partit del president, s'ha doblat, i han passat de quatre a vuit. Fent pinya, Mursi aposta per un control més estret de l'acció de govern que eviti repetir nous episodis d'una falta de coordinació desconcertant.

El general Mohammed Ibrahim, fins ara director del sistema penitenciari, és el nou ministre de l'Interior. Per la seva banda, la cartera de Finances recau en Mursi al-Hegazi, un professor d'economia de la Universitat d'Alexandria especialitzat en banca, i considerat molt pròxim als Germans Musulmans. Sens dubte, aquest és el principal canvi del nou gabinet, ja que l'economia és ara la gran prioritat. La setmana passada, Mursi va dedicar a l'economia un terç del seu discurs davant el Senat. I és que la situació és realment crítica.

El creixement econòmic en el tercer trimestre de l'any es va reduir a un 2,6%, i l'atur oficial ha augmentat tres punts durant l'últim any. Ara bé, el més preocupant és que el dèficit públic anual supera l'11% del PIB, i el país està cremant les reserves de divises a marxes forçades. Dels 36.000 milions de dòlars que hi havia a les arques públiques abans de la revolució, només en queden uns 15.000. Durant les últimes setmanes, la lliura egípcia ha perdut prop del 4% del seu valor davant el dòlar, i es tem un fort repunt de la inflació.

La revolució va representar una forta turbulència per a l'economia egípcia, que encara no s'ha recuperat. La intensa lluita de poder entre els principals actors de la convulsa transició ha deixat en un segon pla l'economia. Egipte ha estat notícia als mitjans internacionals per les manifestacions, la polarització política i les batalles campals als carrers, cosa que ha espantat turistes i inversors estrangers. Exactament el contrari del que la reactivació econòmica demana.

Per fer front als pròxims pagaments, el govern va acordar amb l'FMI un préstec d'uns 4.000 milions d'euros. A canvi, es comprometia a fer reformes. Tot i això, la concessió del crèdit es va encallar per la crisi política del mes passat i després que el govern es fes enrere en la decisió d'apujar impostos. Avui està previst que arribi al Caire un alt dirigent de l'FMI per reprendre les negociacions.

"Com és habitual, el programa d'ajust es basa en l'austeritat i l'augment dels ingressos a través d'impostos indirectes, és a dir, finançats sobretot pels pobres", afirma Amr Adli, un economista especialitzat en drets socials. Ara bé, la majoria d'experts donen suport al préstec, que té un tipus d'interès de només l'1,5%, sempre que vagi acompanyat d'una reducció dels ineficients i cars subsidis al combustible.

Davant els dolorosos costos socials dels ajustos, Egipte necessitaria els seus Pactes de la Moncloa, és a dir, un acord transversal sobre les orientacions de la política econòmica que la blindi de la lluita partidista. Però amb les eleccions legislatives ja a l'horitzó, no sembla que el clima hi sigui propici. L'oposició encara no dóna per perduda la batalla constitucional, i els Germans Musulmans semblen convençuts de poder governar el país tots sols. Els islamistes cada cop atresoren més poder i responsabilitats.