L’assassí de Manchester, un jove universitari
Salman Abedi, un britànic d’origen libi, mata 22 persones i en fereix 60 més en un concert
ManchesterBritànic, de 22 anys, Salman Abedi va ser identificat com el suïcida que va sembrar de mort el concert de la cantant Ariana Grande la nit de dilluns a Manchester. El jove, nascut a la ciutat anglesa, cursava estudis a la Universitat de Salford i era el segon de quatre germans d’una família d’origen libi que va arribar al país refugiada fugint del dictador libi Al-Gaddafi.
El balanç, encara provisional, apuntava ahir a 22 morts i una seixantena de ferits, entre els quals una dotzena estaven en estat crític. Aquest és l’atac més mortífer que s’ha viscut al Regne Unit des dels atemptats del 7 de juliol del 2005. La primera ministra britànica, Theresa May, va anunciar l’increment del nivell d’amenaça de greu a crític, el màxim previst i que feia 10 anys que no s’aplicava, per la possibilitat d’un atac “imminent” i fins i tot va apuntar que l’atemptat podia ser la primera part d’un pla més ampli. La mesura suposa reforçar la seguretat en carrers i estacions de tren i el desplegament de fins a 5.000 soldats i policies armats.
Inusualment ràpida va ser la reivindicació de l’Estat Islàmic, que en un comunicat a través de les xarxes socials, i sense anomenar Abedi, es va referir al terrorista com a “soldat” que va “ser capaç de col·locar un artefacte” per atacar els “croats”, utilitzant l’argot habitual del grup islamista. La policia, però, encara no ha confirmat vincles directes entre el suïcida i l’organització jihadista, tot i que Abedi era conegut pels serveis d’intel·ligència sense que mai se l’arribés a catalogar com a perillós. Veïns d’Abedi van assegurar al Daily Mail que en els “últims dies havia mostrat un comportament estrany i pregava en veu alta”.
La investigació intenta ara esbrinar si Abedi va actuar sol o bé va comptar amb la col·laboració d’algú altre per construir l’artefacte que va fer esclatar. La policia va escorcollar dos domicilis de Manchester. En un dels pisos, la policia va fer una explosió controlada, sense provocar danys personals. En aquesta operació, els agents van detenir un home de 23 anys, al sud de la ciutat, de qui només s’ha informat que té vinculació amb l’atemptat.
En els últims quatre anys, els serveis d’intel·ligència i els diferents cossos de policia britànics han frustrat fins a 13 presumptes complots terroristes. El de dilluns, però, suposa un salt qualitatiu en relació amb els últims, en especial el que va tenir lloc al pont i al Palau de Westminster a finals de març, quan un terrorista va atropellar mortalment cinc persones i va assassinar amb un ganivet un policia que custodiava una de les portes d’accés a la Casa dels Comuns.
Bomba improvisada
Abedi va fer esclatar una bomba de fabricació casolana, carregada de claus i altres objectes metàl·lics poc després de les 23.30 de dilluns [hora catalana], quan Grande havia acabat l’espectacle però encara hi havia milers d’adolescents i joves. L’explosió es va produir a l’entrada del Manchester Arena, al costat de les taquilles, on familiars i acompanyants del jove auditori esperaven la sortida dels nois. A partir d’aquell moment, la confusió i el pànic es van disparar i la gent va fugir sense direcció. Durant hores els pares buscaven els fills per hotels i hospitals.
May va titllar l’atemptat d’“acte bàrbar, covard, absolutament insensible”, en una compareixença a Downing Street, després de reunir-se amb el comitè que vetlla per la seguretat interior del Regne Unit. Tret de l’assassinat, l’any passat, de la diputada laborista Jo Cox la setmana abans del referèndum del Brexit a mans d’un ultradretà, l’atac és el primer que té lloc en període preelectoral en la història del país. Tots els partits van anul·lar els actes electorals i tant el laborista Jeremy Corbyn com el liberaldemòcrata Tim Farron van condemnar enèrgicament l’atac, cosa que també va fer la primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon. Fonts de Downing Street esmentades per la BBC asseguraven que no s’ha acordat encara el moment en què es reprendrà la campanya, tot i que s’apuntava que es reprendria primer a nivell local i posteriorment s’hi afegirien els líders nacionals.
Més enllà del cost en vides humanes de l’atac i les possibles repercussions entre les diferents comunitats religioses i culturals de Manchester i el Regne Unit, l’impacte de la massacre en el procés electoral pot ser definitori i definitiu en una campanya que, d’entrada, semblava decidida ja a favor de la primera ministra conservadora. Amb tot, i com a efecte de la publicació del programa tory, les enquestes havien registrat la primera baixada dels conservadors. Quan es reprengui, els eixos del debat se centraran, probablement, en la seguretat i, fatalment, un cop més, en la immigració.
