L'OTAN envia vaixells de guerra a l'Egeu per frenar els refugiats
Alemanya comandarà una missió naval que donarà suport als guardacostes de Grècia i Turquia
Brussel·lesL'OTAN està desplegant vaixells de guerra a l'Egeu per frenar les pasteres de refugiats entre Grècia i Turquia, ha explicat avui el secretari general Jens Stoltenberg. Ho han sol·licitat conjuntament els governs d'Ankara, Atenes i Berlín aquest dijous en una reunió de ministres de Defensa de l'aliança atlàntica a Brussel·les. Des de l'1 de gener han arribat a les illes gregues unes 75.000 persones, segons l'ONU, i 409 han mort en el viatge, d'acord amb les dades l'Organització Internacional de les Migracions.
Stoltenberg ha aclarit que la missió no consistirà "ni a aturar i a obligar a retornar les barques de refugiats", sinó que serà de "vigilància i recollida d'informació crítica per contribuir a la lluita contra el tràfic de persones". L'objectiu, assegura, és ajudar Grècia i Turquia, tots dos, membres de l'Aliança, a "gestionar una tragèdia humanitària millor del que s'ha fet fins ara".
L'OTAN desplegarà el Grup Marítim 2, sota comandament alemany, que liderarà l'operació en coordinació amb els guardacostes grecs i turcs. La proposta la va llançar dilluns la cancellera alemanya, Angela Merkel, i el primer ministre turc, Ahmed Davutoglu, i després s’hi ha sumat també Grècia. La missió és un gest inèdit de l’Aliança, que fins ara no ha volgut implicar-se en la crisi de refugiats. No obstant això, Stoltenberg, que ha admès que encara falta ultimar els detalls de quins seran els propers passos amb la Unió Europea, ha confiat que en un “futur pròxim” el dispositiu naval es vegi reforçat.
La decisió coincideix amb la nova crisi humanitària que es viu a la frontera entre Síria i Turquia davant l'ofensiva de l'exèrcit de Damasc amb suport de Rússia i l'Iran sobre els barris rebels d'Alep: unes 50.000 persones han fugit dels combats i esperen que Turquia obri la frontera. Ankara la manté tancada i ha començar a organitzar camps de refugiats en territori sirià. El president Recep Tayyip Erdogan ha declarat que "se li acaba la paciència" i ha instat l'ONU a reaccionar establint una zona d'exclusió aèria.
Frontex i l'OTAN col·laboraran
La Comissió Europea ha valorat positivament la resolució de l’OTAN. “És una decisió que globalment celebrem”, ha indicat un portaveu comunitari. “Esperem que [la missió] porti a salvar vides al mar Egeu i a reforçar el control de les fronteres, puc dir que Frontex té un mandat específic i clar per col·laborar en la nova presència de l’OTAN a la regió”, ha afegit.
Brussel·les creu que la implicació de l’Aliança en la crisi complementa la creació del cos de guardacostes i fronteres, proposat per l’executiu comunitari, i que s’espera que els governs posin en marxa abans de l'estiu. Tot i així, molts països, entre els quals, Espanya, recelen d’un sistema que autoritzi el desplegament d’efectius en les fronteres d’un país sense que aquest ho hagi demanat abans.
L’OTAN avui també ha autoritzat l’enviament d’avions de vigilància (AWACS) per ajudar en tasques d’intel·ligència a la coalició que lluita contra l’Estat Islàmic a Síria i l’Iraq. La decisió s’ha pres en resposta a la petició dels Estats Units, tot i que no es tracta d’una nova intervenció, sinó d'un suport als països que ja participen en la coalició internacional contra l'Estat Islàmic a l'Iraq.
