Publicitat
Publicitat

GUERRA CONTRA ELS TALIBANS

Els països aliats debatran la presència militar i les ajudes després de la retirada

L'OTAN decideix a Chicago el futur de l'Afganistan

La cimera de l'OTAN, que s'inicia avui a Chicago, acordarà una estratègia comuna per a l'Afganistan després de la retirada del 2014. Els EUA pressionaran els seus aliats per obtenir ajudes per al país asiàtic.

L'Afganistan, després d'una dècada de guerra, continua sent una de les zones més inestables del món i un polvorí per a la pau i la seguretat global. El futur del país asiàtic serà incert un cop se n'hagin retirat les tropes internacionals a finals del 2014. Les negociacions de pau entre el govern afganès i els talibans estan encallades i alguns analistes alerten del risc que esclati una nova guerra civil.

La situació de l'Afganistan centrarà la cimera més important de la història de l'OTAN, que se celebra avui i demà a Chicago. A més dels mandataris dels 28 països membres de l'Aliança Atlàntica, també hi assistiran els líders dels països que participen en la missió internacional a l'Afganistan i els dels països crucials per a l'OTAN, com per exemple Rússia i el Pakistan. En total, uns 60 caps d'estat i de govern acordaran la seva presència militar de suport al país més enllà del 2014 i el finançament de l'exèrcit afganès entre el 2015 i el 2018.

La nova missió aliada s'encarregarà de formar l'exèrcit i la policia afganesa. Actualment, les forces de seguretat locals tenen 340.000 membres i està previst que arribin als 352.000. El cost de mantenir-los, segons els Estats Units, serà d'uns 4.000 milions de dòlars.

Washington està disposat a assumir un 50% de la despesa però demana a la comunitat internacional que assumeixi la resta. A Chicago el president Barack Obama buscarà un compromís econòmic dels seus aliats, especialment els països de la Unió Europea.

Transició ordenada

Una de les prioritats dels Estats Units i els seus aliats és aconseguir una transició ordenada i segura a l'Afganistan. Es tracta d'una tasca difícil davant la debilitat del govern afganès, que ha patit atacs suïcides dels talibans, i de la situació de presència militar internacional, cada vegada més complicada i controvertida després de la crema d'exemplars de l'Alcorà i dels assassinats de civils en mans d'un soldat nord-americà.

A aquestes dificultats s'hi suma la decisió del nou president francès, François Hollande, de complir la seva promesa electoral i retirar les tropes de l'Afganistan a finals del 2012, dos anys abans del previst. França és el cinquè país amb més soldats al país asiàtic, un total de 3.308. Obama l'intentarà convèncer de sortir més gradualment i espera que mantingui el suport a l'Afganistan amb altres mesures.

Alguns experts subratllen la importància que les tropes internacionals deixin estabilitat al país. Per Ahmed Rashid, periodista pakistanès, abans de marxar l'OTAN ha de "posar fi a la guerra", perquè si les tropes internacionals marxen i deixen el país a les portes d'una guerra civil la missió haurà estat "un fracàs".

La presència del president del Pakistan, Asif Ali Zardari, és una "bona notícia", segons l'expert en política exterior de Brookings, Bruce Riedel, perquè mostra la "normalització" de les relacions del seu país amb els EUA i l'OTAN. El Pakistan va tancar les rutes de subministrament de les tropes aliades al novembre com a represàlia per un atac aliat a la frontera entre el Pakistan i l'Afganistan que va matar accidentalment 24 militars pakistanesos.

La cooperació del Pakistan és vital en una possible negociació regional per aconseguir l'èxit en el procés de pau de l'Afganistan. "Sense l'ajuda del Pakistan, els talibans continuaran tenint refugi a les seves fronteres, una situació que no seria bona per a l'estabilitat de la zona", adverteix Riedel.