AMÈRICA LLATINA
Internacional 16/02/2013

L'Equador vota si dóna a Correa la majoria absoluta

El president confia a cimentar una dècada al poder empès pel vot popular i de les classes mitjanes

Mariona Ferrer I Fornells
3 min
CANDIDAT POPULAR Rafael Correa, president de l'Equador i candidat d'Alianza País, saluda els seus seguidors divendres, últim dia de campanya, en un acte electoral a la província 
 De Pichincha.

BarcelonaRafael Correa va arribar a la presidència de l'Equador el 2007, sorgit del no-res. Dos anys enrere era tan sols un exprofessor universitari format a Bèlgica i als Estats Units que havia estat ministre d'Economia durant poc més de tres mesos. Sis anys després, s'ha convertit en el primer líder equatorià des del 1996 que ha aconseguit acabar una legislatura de quatre anys. El seu mecanisme? Una anomenada revolució ciutadana emparentada amb el socialisme del segle XXI que propugna el chavisme.

Avui l'economista, a qui li agrada anar amb bicicleta, té una important cita a les urnes per determinar el seu futur. Totes les enquestes li donen una victòria clara en la primera volta de les presidencials d'avui, però el repte per a Correa és aconseguir una majoria absoluta amb el partit oficialista Alianza País a l'Assemblea Nacional. Aquest pas permetria al líder equatorià cimentar un dècada al poder i li obriria la porta a aprovar mesures polèmiques, com la reforma del Codi Penal o una llei de comunicació que els mitjans privats veuen com a amenaça a la pluralitat democràtica. "Correa no es regeix justament pel diàleg i, davant d'una visió política en què no es fan concessions, necessita aquesta majoria", argumenta a l'ARA el politòleg Simón Pachano.

La batalla de la premsa

La creació d'una agenda a partir de mecanismes de difusió propis

Davant d'una oposició política atomitzada, el principal cavall de batalla del president equatorià ha estat i segueix sent la premsa privada. Quan va ser reelegit, el 2009, Correa va definir literalment els mitjans de comunicació com un "enemic" amb qui s'havia d'acabar. I "els mitjans han recollit el guant", assegura Mauro Cerbino, investigador de Flacso. "No hi ha una batalla contra Correa -opina al seu torn Pachano-. Els mitjans privats mantenen una posició crítica saludable per a qualsevol país". El president s'ha dotat d'altaveus propis: cada dissabte té un programa similar a l' Aló, Presidente d'Hugo Chávez.

L'herència del chavisme

Un carisma i un discurs similars però amb data de caducitat

Correa s'ha convertit en l'alumne avantatjat del president veneçolà. En menys temps que Chávez ha aconseguit reformar la Constitució i enterrar l'oposició neoliberal. "Té les mateixes condicions i el mateix carisma que el líder bolivarià i podria agafar fàcilment el seu relleu en l'àmbit regional", considera Cerbino. El president equatorià, però, ha dit en més d'una ocasió que el seu mandat té data de caducitat i després espera retirar-se a Bèlgica, d'on és la seva dona. Tot i això, no descarta tornar a reformar la carta magna per allargar el seu mandat.

L'alternativa als EUA

Quito marca territori oferint asil al fundador de Wikileaks

La revolució ciutadana de Correa va fer tot el possible el 2012 per fer-se un nom al món com a alternativa als Estats Units. "Donar asil al fundador de Wikileaks, Julian Assange, a l'ambaixada de Londres ha estat una de les iniciatives que més l'han projectat, i el resultat ha superat les expectatives", apunta Cerbino. La decisió el 2007 de considerar el deute il·legítim també l'ha convertit en un model davant la crisi grega, si bé les relacions de Quito amb règims com el bielorús o l'Iran han tenyit les seves intencions.

La dependència energètica

La política de subsidis se sustenta gràcies a l'alt preu del petroli

El govern de Correa ha transformat el cost del deute extern en polítiques socials i l'alt preu del petroli ha permès augmentar els subsidis. Però a diferència de Veneçuela, l'economia equatoriana no se sustenta només del cru. "El dòlar [l'Equador va adoptar-lo després de la crisi del 2000] ha permès evitar inflacions com les del règim chavista o de Kirchner -explica Pachano-. Veig molt difícil la desdolarització". L'altra pota que aguanta l'Equador són els expatriats. Mig milió d'equatorians viuen a Espanya i estan cridats també avui a les urnes.

stats