17/04/2015

L’EI arriba a l’Afganistan i el Pakistan

3 min
Una de les poques imatges que circulen del mul·là Omar, que 
 Va liderar els talibans afganesos entre el 1996  I el 2001.

Fa pocs dies, els talibans afganesos van sorprendre el món amb la difusió de la biografia inèdita del seu líder, el mul·là Omar, que va governar el país des del 1996 fins al 2001, quan va fugir a les muntanyes de la frontera amb el Pakistan. Ara ja fa 14 anys que no hi ha cap testimoni gràfic de la seva existència; i de fet, no hi ha cap imatge oficial d’ell, conegut pel fet de ser un acèrrim iconoclasta. Tan sols circulen un parell de fotografies seves dels anys noranta, en què s’aprecia la ferida que el va deixar borni a la guerra contra els soviètics. Sens dubte, la intenció real que hi ha darrere aquesta sobtada revelació de la seva biografia és fer reviure l’emir desaparegut durant tants anys, tot just quan sembla que el seu lideratge ha sigut qüestionat per diverses faccions talibanes. El desafiament al mul·là Omar li ha arribat des de l’Estat Islàmic (EI), conegut al món àrab com a Daesh.

Abu Bakr al-Baghdadi, califa de l’EI des del juny de l’any passat, ha aconseguit que els grups jihadistes més actius li donin suport: des de Líbia fins a l’Iraq, passant per Nigèria, i sense oblidar les cèl·lules que s’estenen per algunes capitals europees. Tots estan situats a l’oest de Bagdad. Però el poder d’atracció del califa també es fa sentir a l’Àsia Central i Meridional, on es concentra la major part de la població musulmana del món: l’Afganistan, el Pakistan, l’Índia, Bangla Desh, Malàisia i Indonèsia.

La infiltració cap a l’est hauria començat fa pocs mesos per l’Afganistan, porta d’entrada al més poblat Pakistan. Fa poc, el Moviment Islàmic de l’Uzbekistan, establert en terres afganeses, va abandonar els talibans per declarar lleialtat a l’EI. Els uzbeks eren la guàrdia pretoriana d’Ossama bin Laden i, per tant, el seu canvi de files dins del jihadisme té una forta càrrega simbòlica. Els darrers mesos les files dels talibans pakistanesos també han sigut objecte de desercions en favor de l’EI. Això s’explica per la manca de lideratge en el moviment taliban afganès i pakistanès. El mul·là Omar no s’ha deixat veure durant una dècada i mitja, mentre que els successius comandants dels talibans pakistanesos han sigut víctimes dels drones nord-americans. El novembre del 2013 era abatut el carismàtic Hakimul·lah Mehsud i el seu successor, el mul·là Fazlul·lah, podria haver mort tot just el mes passat. A aquesta manca de lideratge local, cal afegir-hi l’atracció que exerceix l’EI, que governa regions senceres de Síria i l’Iraq i grans ciutats com Mossul i Raqqa, al mateix temps que fa ús de les xarxes socials i les noves tecnologies per a les seves sinistres posades en escena. En l’imaginari jihadista mundial, el secretisme tan característic dels talibans és substituït progressivament per l’espectacle de l’EI.

La bandera blanca per la negra

Mentrestant, sobre el terreny, aquesta setmana arriben notícies de Badakhxan, a les muntanyes del nord-est de l’Afganistan, sobre la mort -alguns decapitats- de divuit soldats afganesos a mans de jihadistes estrangers, que alguns identifiquen com combatents lleials a l’EI. També en alguns territoris pakistanesos sota control tribal s’ha arriat la bandera blanca dels talibans per hissar la bandera negra de l’EI. Sembla, doncs, que aquella revolució islàmica dels talibans de caràcter regional pot acabar engolida per aquesta nova revolució islàmica global de l’EI, que tant preocupa a les cancelleries occidentals.

stats