El Kremlin estreny el setge a les ONG crítiques amb el poder

BarcelonaLa societat civil russa ha après amb segles de règims autoritaris a fer-se forta i no sotmetre's fàcilment a la voluntat del Kremlin. L'estiu passat vam ser testimonis d'un dels enèsims duels entre el president, Vladímir Putin, i els activistes pels drets humans al país. Quan el cap d'estat s'enfrontava a les protestes més multitudinàries dels seus 13 anys al poder, va signar una llei que demanava a les ONG amb finançament internacional que es registressin com a "agents exteriors", un terme que remet a la retòrica de la Guerra Freda i que permetria a les autoritats controlar les activitats de les organitzacions. Totes s'hi van negar i ara veuen com el Kremlin intenta forçar-les.

Centenars d'ONG van rebre dimecres la visita de treballadors de la fiscalia i del ministeri d'Hisenda, que van emportar-se tot tipus de documents. "Forma part d'una onada massiva sense precedents d'inspeccions a Rússia", deia Rachel Denber, subdirectora de Human Rights Watch a Europa i l'Àsia Central.

El Kremlin defensa que vol evitar la ingerència de governs estrangers en la política russa, però les organitzacions escorcollades asseguren que la situació "demostra l'atmosfera amenaçadora que envolta la societat civil russa", en paraules del director d'Amnistia Internacional a Moscou, Serguei Nikitin. Els afectats creuen que el Kremlin vol buscar excuses per forçar-los a declarar-se "agents exteriors", i fins i tot el Consell de Drets Humans del govern rus va demanar al fiscal en cap, Iuri Txaika, que aclareixi l'objectiu de l'onada d'escorcolls.

Relacions exteriors malmeses

Entre les ONG investigades n'hi ha dues d'alemanyes i Berlín va criticar la decisió del Kremlin i va alertar que l'acció podria malmetre unes relacions bilaterals que no passen pel seu millor moment arran de la crisi de Xipre. El ministre d'Exteriors alemany, Guido Westerwelle, va reunir-se amb diplomàtics de l'ambaixada russa a Berlín per expressar-los la seva "preocupació". La cap de la diplomàcia europea, Catherine Ashton, va mostrar que comparteix el sentiment de Westerwelle.

Si les relacions de Moscou amb Berlín perillen, la fredor és extrema amb Washington. Putin ha acusat els Estats Units de pagar als manifestants que durant mesos han omplert el centre de les principals ciutats russes per protestar contra Putin. La tardor passada, Moscou va expulsar l'Agència Nord-americana pel Desenvolupament Internacional, després d'acusar-la de voler influir en les eleccions.