Publicitat
Publicitat

El Kremlin, a la defensiva

Moscou rebat Washington i considera positius els primers contactes

Quan encara no fa un mes de la investidura de Trump, les esperances del Kremlin que aquest 2017 s’inauguraria una nova etapa, més positiva i constructiva que l’anterior, en les relacions amb els EUA es comencen a esvair abans d’haver-se fet realitat. En uns moments en què s’estan realitzant els primers contactes bilaterals en persona a alts nivells, les autoritats russes s’estan defensant com poden dels atacs de la Casa Blanca, que, esquitxada pels escàndols vinculats amb la presumpta interferència russa a les eleccions, ha reprès l’habitual retòrica agressiva contra Rússia.

Ahir a Moscou van caure com un llamp les declaracions del cap del Pentàgon, James Mattis, que durant la reunió de l’OTAN va dir que les relacions amb Moscou s’havien de construir des d’una posició de força. El ministre de Defensa rus, Serguei Xoigú, va respondre dient que “els intents de construir un diàleg amb Rússia des d’una posició de força no tenen cap futur”. El viceministre rus Dmitri Rogozin també es va afegir a la polèmica recordant a la seva pàgina de Facebook la capacitat armamentista de Rússia i el rearmament que ha dut a terme, i alertant que “no toca parlar amb Rússia des d’una posició de força”.

Malgrat aquesta guerra de declaracions, al vespre hi va haver un avenç durant la trobada a Bakú del cap de l’estat major rus, Valeri Gueràssimov, i el seu homòleg nord-americà, Joseph Dunford. Segons el ministeri de Defensa rus, després d’haver parlat dels punts més calents del planeta, “s’han determinat les línies de cooperació per augmentar la seguretat de l’activitat militar, reduir la tensió i els riscos d’aparició d’incidents”.

Ahir a Bonn, en el marc de la cimera del G-20, també hi va haver el primer contacte en persona entre el Kremlin i la nova administració nord-americana a nivell de caps de la diplomàcia. Després de la reunió amb Rex Tillerson, Serguei Lavrov va qualificar la trobada de “pragmàtica, fructífera i útil”. Segons Lavrov, no van tocar el tema de les sancions contra Rússia i sí que van parlar de la lluita contra el terrorisme islamista i la necessitat de trobar un “terreny comú” de col·laboració entre els dos països. El ministre d’Exteriors rus confia que s’eliminaran tots els obstacles que dificulten les relacions bilaterals.

El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, va lamentar ahir el temps que Rússia i els EUA estan perdent però té “l’esperança que tard o d’hora començarà el procés per establir unes relacions de treball normals amb Washington”. Peskov no va voler valorar la iniciativa d’alguns congressistes nord-americans d’investigar els contactes de l’administració Trump amb Rússia i la va titllar “d’afer intern dels EUA”. Dimecres Peskov ja havia desmentit categòricament que agents dels serveis d’intel·ligència russos haguessin tingut contactes amb assessors de la campanya presidencial de Trump.

La carta d’Ucraïna

Està per veure com Moscou i Washington utilitzaran en les pròximes negociacions la carta d’Ucraïna, on aquest mes s’han reprès les hostilitats. El conflicte torna a estar a l’agenda del Kremlin però Trump ja ha concretat la seva posició sobre la península de Crimea. Al Twitter dimecres Trump va piular: “Crimea va ser PRESA per Rússia durant l’administració Obama. Obama era massa suau amb Rússia?” El portaveu de la Casa Blanca, Sean Spicer, va dir que Trump “espera de Rússia la seva cooperació per rebaixar la tensió a Ucraïna i que torni Crimea”. La portaveu de la diplomàcia russa va respondre de forma contundent: “No tornarem els nostres territoris, Crimea és part de la Federació de Rússia”.

Washington acusa Rússia de manipular eleccions

El secretari de Defensa, James Mattis, va assegurar ahir per primera vegada que Washington té “molt pocs dubtes” que el govern de Vladímir Putin “ha interferit o ha intentat interferir” en les eleccions de diferents democràcies. Mattis, però, no va voler admetre obertament que els Estats Units és un dels països afectats. Donald Trump sempre ha posat en dubte les acusacions de manipulació a favor seu, tot i admetre els ciberatacs russos. El cap del Pentàgon va participar a Brussel·les en una reunió de ministres de Defensa de l’OTAN on es va mostrar “optimista” respecte al compromís dels aliats d’augmentar la despesa militar, després d’haver criticat els socis de no gastar prou en defensa i d’amenaçar de “moderar el compromís dels EUA” amb l’aliança si el pressupost no augmenta fins al 2% compromès. Mattis va afirmar que Washington no es planteja reactivar la cooperació militar amb Rússia, suspesa sota el mandat de Barak Obama després de la intervenció de Moscou a Ucraïna. “Ens hi implicarem políticament [amb Rússia]. Ara mateix no estem en una posició de poder-hi col·laborar militarment”, va assegurar Mattis, segons informa Laia Forès.