Kosovo: cinc anys d'independència tutelada

BarcelonaUna escultura al centre de Pristina, la capital de Kosovo, commemora la declaració unilateral d'independència que el Parlament del país balcànic va proclamar avui fa cinc anys. Milers de persones van reunir-se aquell 17 de febrer al voltant del monument, algunes enfilades sobre les set lletres que el componen, i van protagonitzar fotografies que vistes als diaris de l'endemà recordaven les instantànies dels berlinesos destruint el 1989 el Mur que els havia dividit durant 28 anys.

L'emblema de la independència kosovar segueix dret mitja dècada després i el seu missatge no ha perdut vigència: Newborn [acabat de néixer], diuen en anglès les set lletres. L'estat més jove d'Europa amb prou feines ha sortit de la incubadora. Sèrbia segueix considerant-lo una província i les pressions als seus aliats per relegar Kosovo a uns llimbs diplomàtics funcionen. Tot i haver rebut el suport dels EUA i de la majoria de membres de la Unió Europea -a excepció d'Espanya, Grècia, Eslovàquia, Romania i Xipre-, només 98 dels 193 estats de les Nacions Unides han reconegut la seva sobirania. La negativa de Rússia i la Xina té una força especial. Són dos països amb dret de veto a l'ONU i Kosovo té, per tant, la porta tancada a aquest organisme. Només tres organitzacions internacionals l'han reconegut: el Fons Monetari Internacional, el Banc Mundial i el Banc Europeu per a la Reconstrucció i el Desenvolupament.

Internament, Pristina té dos reptes majúsculs: consolidar la sobirania al nord del país, on la majoria sèrbia rebutja l'autoritat de la capital, i remuntar una economia que no aixeca cap. A un índex d'atur que supera el 40% i una renda per càpita de 1.700 euros a l'any s'hi suma la incapacitat del sistema educatiu de preparar mà d'obra qualificada. "La universitat pública on estudien la majoria de joves no els dóna els coneixements que Kosovo necessita per prosperar econòmicament i ser competitiu", diu a l'ARA Shpend Kursani, investigador en cap de l'institut per la política i el desenvolupament kosovar Kipred.

Tutela internacional

El país no ha tallat el cordó umbilical que el connecta a la tutela internacional des de la guerra del 1999. Les autoritats, explica Kursani, no estan preparades per governar sense ajuda externa. De la seguretat se n'encarrega l'OTAN, que, tot i començar a transferir competències a la policia local, manté 5.200 militars al país per evitar que rebroti la tensió entre albanesos i serbis al nord. Kosovo també és escenari de la missió civil més gran de la història de la UE: Eulex, un contingent de 2.200 persones que, amb un pressupost de 100 milions d'euros a l'any, intenta reforçar l'estat de dret al país. Kursani és autor d'un informe sobre aquesta missió i la seva conclusió és contundent: "Eulex va venir per europeïtzar l'estat de dret però ha fracassat estrepitosament i s'ha acabat balcanitzant".

El mal endèmic d'un país governat per les antigues cúpules de l'Exèrcit d'Alliberament de Kosovo (UÇK) -una guerrilla que va combatre per la independència durant els anys noranta- és la corrupció.

"Kosovo podria combatre-la però no hi ha voluntat de fer-ho. Amb una economia tan dèbil, l'administració pública i les empreses privades afronten el futur amb una posició darwiniana: enriquir-se al màxim mentre puguin fer-ho", argumenta Kursani.

Eulex va arribar al país per combatre la corrupció i el crim organitzat, però la UE intenta tutelar dos processos que es repel·len: forjar un estat de dret i normalitzar les relacions entre Sèrbia i Kosovo. "La prioritat de Brussel·les és estabilitzar la relació entre Belgrad i Pristina, però aquest diàleg l'estan liderant primers ministres acusats de crim organitzat", subratlla Kursani.

El cap del govern serbi, Ivica Dacic, podria estar involucrat en una xarxa per blanquejar 1.400 mil milions d'euros i en el tràfic de gairebé dues tones de cocaïna a Sèrbia. Diversos informes situen el seu homòleg kosovar, Hashim Thaçi, antic líder de l'UÇK, al capdavant d'una xarxa criminal que va traficar amb òrgans de serbis, gitanos i altres minories durant la guerra. L'acusació l'han feta tant el relator del Comitè de Drets Humans del Consell d'Europa com l'exfiscal del Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia Carla del Ponte.

"La UE sembla còmoda involucrant aquest tipus de líders en el diàleg -critica Kursani, que veu impossible una reconciliació en aquests termes-. Les parts no han entrat a dialogar amb bona voluntat ni amb objectius comuns -diu-. Sèrbia només vol que la UE la premiï accelerant el seu procés d'adhesió i un cop ho obtingui trencarà les converses amb Kosovo".