Publicitat
Publicitat

DEMOCRÀCIA I DESENVOLUPAMENT

Kènia, prova de foc a les urnes

L'estat africà vota sota l'ombra de la violència desencadenada el 2008 després dels últims comicis

Era el 27 de desembre del 2007 i la incertesa electoral a Kènia va sacsejar tot l'est de l'Àfrica. El fins llavors president, Mwai Kibaki (de l'ètnia kikuiu), es va declarar guanyador d'uns comicis considerats fraudulents pel seu gran rival, el líder opositor Raila Odinga, de l'ètnia luo. I es va desencadenar el so dels matxets: la violència va paralitzar l'oasi de desenvolupament que és Kènia en una de les regions més pobres i turbulents del planeta.

Ory Okolloh era llavors una blogaire que, amb una colla de companys, va decidir fundar Ushaihdi, una pàgina web per monitorar i denunciar unes matances que van deixar més de 1.100 morts i 350.000 desplaçats en només dos mesos. El sistema era simple: des d'un telèfon mòbil s'enviava un SMS amb la informació, que es penjava a Google Maps, on es veien els punts calents.

Cinc anys després, Okolloh dirigeix les polítiques de Google a l'Àfrica i els dos principals candidats de les eleccions del 2007 estan imputats pel Tribunal Penal Internacional per haver incitat la violència ètnica. "Kènia està tirant endavant, la gent té més oportunitats, necessitem consolidar el nostre model, i no volem que plani de nou l'alarmisme sobre uns comicis", explica a l'ARA Calestous Juma, kenià i professor de desenvolupament internacional de la Universitat de Harvard.

Però els passos que ha fet Nairobi en l'últim lustre no han tranquil·litzat la població ni els inversors. L'Haia no ha pogut evitar que Uhuru Kenyatta i William Ruto es presentin junts, com a candidat presidencial i vicepresidencial, i tinguin opcions reals de guanyar, tot i estar acusats d'haver finançat esquadrons de la mort que van assassinar i violar famílies senceres.

Davant la incertesa, les empreses de Kisumu, la tercera ciutat més gran de Kènia, ja fa setmanes que redueixen l'estoc per la por dels saquejos. "Molta gent es queda només amb els productes bàsics a les botigues -explica a Reuters Saga Shah, que treballa en un supermercat-. L'últim cop el més buscat va ser l'alcohol".

El pes del tribalisme entre la societat contrasta amb l'auge tecnològic que està vivint la capital, Nairobi. La primera aplicació per a iPhone de tota l'Àfrica es va crear en aquesta ciutat i en pocs anys hi han començat a proliferar locals per a emprenedors tecnològics. Situat en un petit local a l'avinguda Ngong, l'iHub s'ha convertit en un lloc de pelegrinatge per als joves interessats en la telefonia mòbil a l'espera que el govern tiri endavant el projecte Konza, un gran centre emmirallat en Silicon Valley.

El mite del progrés tecnològic

De moment, però, només el 10% dels kenians estan connectats i al costat de Nairobi hi creix de manera abismal el suburbi més gran de tota l'Àfrica, Kibera, que acull els refugiats de les desenes de conflictes de l'est de l'Àfrica. "Tot això del progrés tecnològic és un mite, si no comencem a consumir els nostres productes no ens serveix de res", opinava George Ikua, director d'una firma tecnològica amb seu a Nairobi ja el 2011 a la revista The African Report . "Cal que almenys el 50% dels productes siguin locals. I aquesta directriu només pot venir del govern".

De moment, el favorit per aconseguir les regnes del poder a Kènia i també preferit pels inversors occidentals, Odinga, ha deixat poc clar com serà el seu futur govern. Tampoc ha dit què farà amb les importants reserves de petroli en un dels pocs països africans on l'economia no depèn d'aquest hidrocarbur. Kenyatta ja ha deixat caure que una part serà per invertir en el país i, paradoxalment, això és el que més inquieta els inversors internacionals.