REFORMA POLÍTICA AL MARROC
Internacional 26/03/2013

Karim Ghellab: "Hem de donar una resposta creïble a la impaciència dels joves"

El president del Parlament del Marroc ha visitat Barcelona per una trobada de la Unió per la Mediterrània

Cristina Mas
3 min

El Marroc té en marxa una reforma constitucional. En quin punt està?

Fa dos anys el rei va anunciar el canvi constitucional, que es va ratificar en un referèndum el juliol del 2011. Hi ha canvis profunds: la separació de poders i un govern polític que emana de les eleccions i que respon al Parlament. A més, es preveu la paritat entre home i dona i el reconeixement de la llengua amaziga, així com la regionalització i la compensació a les víctimes dels Anys de Plom. On som de tot això? Tenim un govern polític que governa (abans els decrets els aprovava el rei) i ara cal que el Parlament augmenti la seva capacitat de control.

I quin és el paper de la monarquia?

El rei és el cap d'estat, el cap de l'exèrcit i el líder religiós (així els partits no poden instrumentalitzar la religió), i és l'àrbitre suprem que garanteix l'equilibri de poders i la Constitució. Ja no som una monarquia executiva. Els fonaments són la monarquia constitucional, l'islam amb el rei com a garant i la protecció de les altres religions, la integritat territorial i la democràcia amb tots els drets i llibertats.

¿Això amb els islamistes del PJD al govern? Com funciona la cohabitació amb el poder reial?

La característica del Marroc és que el canvi polític es fa des de dins de les institucions, a diferència del que ha passat a Tunísia o Egipte. I això demostra que les nostres institucions ja tenen un cert grau de maduresa. Perquè, al cap i a la fi: què és la democràcia? Que en un país l'oposició arribi al poder sense necessitat de violència. I això nosaltres ja ho vam fer el 1998, amb l'alternança de l'esquerra, i ara, amb la victòria del PJD a les eleccions. Intentem gestionar les dificultats i les tensions, les diferents opcions de societat, les lluites de poder... des de les institucions i amb les regles del joc que marca la Constitució.

Quin paper ha de jugar la seva generació de polítics?

Cal impulsar el paper del Parlament, que és important perquè és un factor d'equilibri. I sense un Parlament actiu no hi pot haver un règim estable. L'altre àmbit és el dels partits polítics, que hem de millorar ràpidament les nostres estructures tant pel que fa a la producció d'idees com pel que fa al contacte amb la ciutadania. Perquè estem posant en marxa un model democràtic que sabem per l'experiència d'altres països que té mancances, però és el millor dels possibles. La democràcia -com es demostra avui a Grècia i Itàlia- no funciona si la gent no s'hi sent representada.

I al Marroc hi ha molts joves.

Molts. I molt d'atur. Hem d'actuar per acostar-nos-hi. Ara participo en un cafè polític amb joves de vint anys, on cadascú pot prendre la paraula cinc minuts i als quals haurem de respondre. I hem de ser presents a les xarxes socials, al món d'avui.

Quina resposta dóna als joves del Moviment 20 de Febrer?

Avui el creixement de l'islamisme a la regió no ens pot fer oblidar que la Primavera Àrab no va començar amb els islamistes. Ells s'han pogut posicionar com a alternativa, i si el Moviment 20 de Febrer s'hagués pogut estructurar també s'hauria pogut erigir com a tal. Demanen llibertat, critiquen la corrupció i reclamen drets socials. I ho volen tot ara. És molt difícil respondre a aquesta impaciència. Cal respondre de manera creïble: si demanen 100 i els donem 20 es poden calmar els ànims, però si responem amb 5, es pot desencadenar la indignació.

Fa un mes un grup d'activistes saharauis van ser condemnats a llargues penes per un tribunal militar.

La policia tenia ordres de desmantellar el campament de Gdeim Izik sense violència. Els manifestants van matar 11 agents. En qualsevol país, quan es mata un policia les sentències són llargues. El judici va ser públic i transparent. Avui, al Marroc, la llei diu que quan algú mata un membre de les forces de l'ordre s'ha d'enfrontar a un tribunal militar. I ara hi ha un debat obert sobre si aquests casos han de passar als tribunals civils.

stats