Internacional 13/09/2017

Juncker reclama una UE unida i enterra l'Europa de les dues velocitats

També defensa la creació d'un instrument comercial per frenar inversions de tercers països

Laia Forès
3 min
El president de la Comissió, Jean-Claude Juncker, en una imatge d'arxiu.

Brussel·lesEl president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, ja no vol una Europa a dues velocitats. Aquest dimecres el luxemburguès ha defensat una Unió Europea unida, sense fractures entre l'est i l'oest, que s'allunya de la idea d'una Europa a diferents velocitats en què un grup d'estats membres avanci en la integració i deixi enrere la resta.

Juncker ha canviat de discurs i ha fet marxa enrere en la seva defensa de permetre diferents nivell d'integració. En el seu discurs sobre l'estat de la Unió que s'ha celebrat al Parlament Europeu ha estat contundent quan ha demanat que tots els països vagin a l'una, sobretot després de la sortida del Regne Unit, previst per a la primavera del 2019.

"La meva esperança és que el 30 de març del 2019 els europeus es despertin en una Unió on defensem tots els nostres valors. On tots els estats membres respectin vigorosament l'estat de dret. On ser un membre de la zona euro, la unió bancària o de l'espai Schengen hagi esdevingut una norma per a cada soci de la UE", ha dit.

Contra els plans d'Alemanya i França

La crida de Juncker xoca contra la voluntat del nucli dur de la UE –compost per Alemanya, França i Itàlia, entre altres– d'avançar en la integració en àrees com la unió bancària o la defensa sense comptar amb els estats membres reticents a continuar cedint competències a Brussel·les, especialment els països de l'Est.

El president de la Comissió ha insistit a evitar aquesta fractura est-oest. "Europa va des de Vigo a Varna, d'Espanya a Bulgària. Europa ha de respirar amb els seus dos pulmons, el de l'est i el de l'oest. Si no, el nostre continent defalleix", ha subratllat.

Fi de la bicefàlia europea

En el seu discurs, Juncker ha llançat un seguit de propostes sobre el futur de la Unió Europea entre les quals destaca una reforma per fusionar els dos càrrecs més importants de les institucions comunitàries: el president del Consell Europeu, càrrec que actualment ocupa el polonès Donald Tusk, i el president de la Comissió Europea.

Juncker, tot i puntualitzar que treballa molt bé amb Tusk, creu que l'actual bicefàlia europea no és prou eficaç. "El paisatge europeu serà més clar i comprensible si el vaixell europeu està pilotat per un sol capità", ha assegurat. En qualsevol cas, és una decisió que correspon als líders europeus i no a la Comissió Europea.

Més acords comercials i més protecció

El president de l'executiu comunitari ha dedicat una part del seu discurs a parlar de comerç. Jean-Claude Juncker ha abraçat la idea del president de França, Emmanuel Macron, d'apostar pels acords comercials, però alhora protegir millor els interessos europeus. Malgrat les dificultats per aprovar el del Canadà (CETA), el president de la Comissió Europea vol impulsar més acords comercials –ha anunciat el llançament de negociacions amb Austràlia i Nova Zelanda– i fer-los més "transparents".

Juncker ha posat sobre la taula la idea de crear un instrument de defensa comercial per poder frenar inversions que vinguin de països de fora d'Europa si es considera que posen en perill els països comunitaris. Està pensat sobretot per a les inversions procedents de països emergents com la Xina. "Europa ha de defensar sempre els seus interessos estratègics", ha subratllat.

Sense referències a Catalunya

Tot i el moment de tensió amb l'Estat que es viu amb el procés sobiranista, el discurs de Juncker –llarg i pronunciat sense cap emoció– no ha fet cap referència a Catalunya. El president de la Comissió Europea només ha fet referència, com sempre en al·lusió a Polònia i Hongria, a l'estat de dret i a la importància de construir una Europa forta i democràtica.

En canvi, en el torn d'intervencions dels eurodiputats, Josep-Maria Terricabras (ERC) ha parlat del referèndum per la independència i ha retret a Juncker que no hagi defensat la llibertat d'expressió a Espanya. "Com si fos un delicte votar, la reacció del govern d'Espanya ha estat la denúncia judicial contra la presidenta del Parlament i parlamentaris, amenaces al Govern, a més de 1.000 càrrecs públics i als mitjans de comunicació catalans perquè no parlin ni actuïn a favor del referèndum. Això són atacs clars i inacceptables a la llibertat d'expressió", ha dit.

stats