15/05/2012

Jean-Claude Piris: "Si només hi ha austeritat creix el suport a la ultradreta"

2 min
Jean Claude-Piris l'any 2005 quan era cap dels serveis jurídics de la UE en una conversa informal amb l'aleshores cap de la diplomàcia europea, Javier Solana.

Jean-Claude Piris és l'home que ha mogut -des de l'ombra- els fils de la construcció europea els últims anys. Com a cap dels serveis jurídics del Consell de la UE, entre el 1988 i el 2010, aquest francès ha dirigit la redacció dels últims Tractats europeus i ara alerta que la UE corre el risc de convertir-se en irrellevant.

L'arribada d'Hollande a l'Elisi reequilibra el panorama a Europa?

Absolutament. Del creixement econòmic sempre se n'havia parlat, però s'havia posat massa l'accent en l'austeritat. L'economia funciona com la psicologia, si no es donen raons per a l'esperança, si només hi ha desesperació exigint més austeritat i no es veu la sortida al túnel, això acaba amb més vots a la ultradreta, com ha passat a Grècia i a França.

Podrà renegociar Hollande el Tractat que consagra l'austeritat?

Renegociar vol dir moltes coses, i no forçosament ha de significar modificar els termes del pacte. És un acord internacional que ja ha estat ratificat per diversos estats i no crec que canviar-lo sigui el que demana el nou president francès. Ell vol que el pacte actual per l'austeritat quedi tal com està i s'hi afegeixi un nou pacte pel creixement.

I en aquest debat entre creixement i austeritat, vostè on se situa?

Enmig. No podem sortir de la crisi sense creixement i al mateix temps cal gestionar els diners de l'estat com ho fa un bon pare de família. Per estimular el creixement cal recórrer al finançament i hi ha països com Espanya i Itàlia que ho tenen magre i els posen tipus d'interès insuportables. Això va contra el creixement, ja que se'n ressenten les inversions de les empreses. És per això que jo proposo convertir l'Eurogrup en una aliança més integrada, que permeti posar-se a l'empara dels mercats financers i es minimitzin els atacs als estats membres de l'euro.

Què li sembla que Grècia pugui abandonar l'euro?

A priori és una mala cosa. Ni els economistes més prestigiosos saben què passaria i temen un efecte contagi, que els mercats financers diguin: "Bé ara que Grècia no hi és, ocupem-nos de Portugal o d'altres". Aquest és el perill. És cert que no es veu com Grècia podrà reemborsar el seu deute enorme i, com que és un país democràtic, els correspon als grecs decidir què fer.

La prioritat de la UE ha de ser salvar l'euro?

Ara no fa gaire un polític em va preguntar quina creia que havia de ser la màxima prioritat de la UE i li vaig dir: "Com les agències immobiliàries quan compres un apartament, hi ha tres prioritats: primera llogar, segona llogar i tercera llogar". La màxima prioritat a Europa ha de ser primer salvar l'euro, segon salvar l'euro i tercer salvar l'euro. No es pot fer res a la UE, no es pot avançar en cap política si no se salva l'euro.

Amb Grècia a dins?

Aquesta és una altra qüestió, això no ho tinc clar.

Com veu el paper de la UE al món?

La UE corre el risc de convertir-se en irrellevant. Imaginem que l'euro esclata: la UE no desapareixeria d'un dia per l'altre però es convertiria en irrellevant. Jo viatjo molt a l'Àsia i als EUA i ja som molt menys rellevants, som dèbils en política estrangera i en defensa i si la crisi de l'euro s'agreuja serà pitjor.

stats