JERUSALEMDes de divendres, segons ha confirmat una font de l'exèrcit israelià a l'ARA, s'està enviant un missatge de text als ciutadans de la franja que diu: "Suggerim que s'allunyin dels militants de Hamàs perquè continuaran els atacs contra les bateries de llançament de coets". La mateixa font no va voler confirmar ni desmentir que Israel estigués preparant una operació terrestre a la franja, tot i que els timbals de guerra sonen cada vegada amb més intensitat.
La celebració de funerals, o anar a comprar medicaments o menjar eren pràcticament els únics motius pels quals els habitants de Gaza encara s'aventuraven ahir a sortir de casa. No hi ha gasolina, tampoc gas per cuinar, i creix l'amenaça que el pa s'esgoti en pocs dies, segons un periodista que és a la franja.
A l'altra banda de la frontera, passat un desplegament de tancs i tropes per carreteres tallades a la circulació, un milió d'israelians -segons el primer ministre Benjamin Netanyahu- són víctimes de la pluja de coets llançats per milícies palestines, que divendres, per primer cop des del 1970, van impactar a l'àrea de Jerusalem després d'haver arribat també a Tel Aviv.
Israel va seguir ahir la seva línia habitual, respondre amb contundència i ampliar el nombre d'objectius a la infraestructura civil i política palestina. Coets israelians van impactar en diferents edificis públics de la franja, comissaries, ministeris i arsenals d'armament. Una forta explosió de matinada va destruir l'oficina del primer ministre de Hamàs, Ismail Haniye. L'edifici de quatre plantes, al centre de Gaza, va quedar ple de runa.
Poc després, el cinquè sistema antimíssils israelià, desplegat amb urgència poques hores abans, interceptava un dels dos coets dirigits novament cap a Tel Aviv. Les brigades d'Al-Qassam, el braç militar de Hamàs, es van atribuir ahir el llançament d'aquests coets de fabricació iraniana contra la segona ciutat més poblada d'Israel.
Una quarantena de palestins i tres israelians han mort d'ençà que, fa quatre dies, va començar l'anomenada operacióPilar de Defensa.
El govern de Netanyahu va sol·licitar ahir l'ajuda econòmica dels Estats Units, que ha de ser aprovada pel gabinet del primer ministre, per invertir en l'equipament d'aquest sistema de defensa antimíssils.
Un comunicat del ministeri d'Exteriors israelià va denunciar ahir també Hamàs pel fet de no deixar sortir de la franja 22 periodistes estrangers i membres d'organitzacions humanitàries "neutrals", i avisava que, en canvi, el pas del nord, sota control israelià, estava obert a periodistes, diplomàtics i treballadors socials.
L'agenda de Netanyahu
El president dels Estats Units, Barack Obama, després de mantenir una conversa telefònica amb Benjamin Netanyhu, va reiterar el seu missatge que Israel té dret a defensar-se. Washington, però, va fer una crida a Egipte i Turquia perquè convencin Hamàs que accepti una treva. El nou govern egipci, sortit de les revoltes de la Primavera Àrab, fa equilibris entre la pau freda amb Israel -el fil que el manté connectat amb Occident- i una posició més propera a Hamàs que la de l'antic règim de Hosni Mubàrak.
El ministre de Defensa, Ehud Barak, va mobilitzar divendres un gran nombre de reservistes, que, segons dades del ministeri, podrien arribar a uns 30.000, tot i que la premsa israeliana parla de 75.000, una xifra molt superior a la utilitzada en l'última operació terrestre.
Des d'Israel s'entén que aquesta és una operació quirúrgica. "Les autoritats fan tot el possible per bombardejar les infraestructures de llançament de coets i evitar les baixes humanes", afirmava a l'ARA la portaveu del ministeri de Defensa israelià, Myriam Nahon. "Hamàs, en canvi, està atemorint una cinquena part de la població israeliana. Això no ho suportaria cap govern", acusava Nahon. "L'Iran dóna diners i armes a Hamàs perquè acabi amb Israel", subratllava la portaveu del ministeri.
A dos mesos de les eleccions israelianes, l'ambient de preguerra que es viu en aquests moments és tan intens que l'amenaça nuclear iraniana, tan present els últims mesos en l'agenda política de Benjamin Netanyahu, ha desaparegut de cop.
Trucades de Washington
Pels Estats Units el "factor" que va "precipitar" els atacs va ser "el llançament de coets des de Gaza", precisava ahir un conseller de Seguretat Nacional de la Casa Blanca. Tot i això, l'administració Obama està en contacte telefònic amb Israel per insistir que s'eviti una escalada del conflicte. Washington, segons explicava ahir el New York Times , tem que la confrontació reforci Hamàs. Divendres el president Obama va trucar a Netanyahu i ahir al primer ministre turc, Erdogan.
Cimera al Caire
El nou govern egipci lidera tot el ball diplomàtic a la regió per intentar desencallar una nova treva. El president egipci, Mohammed Mursi, es va reunir ahir amb el primer ministre turc, Recep Tayyip Erdogan, que està de visita oficial a Egipte, amb l'emir de Qatar, Hamad bin Khalifa al-Thani, i amb el líder de Hamàs a l'exili, Khaled Meixaal.
Poc abans, havia començat també al Caire una reunió d'urgència de la Lliga Àrab per buscar solucions que acabessin amb el que consideren una "agressió d'Israel" a Gaza. Entre altres possibilitats, els ministres d'Exteriors àrabs van proposar enviar una delegació a la franja, seguint la línia que ja va encetar divendres el primer ministre egipici, i ahir va emular també el ministre d´exteriors de Tunísia, Rafik Abdesslem.
La cadena de televisióAl-Jazira informava que una delegació, encapçalada pel secretari de la Lliga Àrab, Nabil el-Arabi, podria visitar avui la franja de Gaza.
Els països àrabs també van reclamar al Consell de Seguretat de les Nacions Unides que prengui les mesures necessàries per aturar la violència i "protegir el poble palestí".
