Publicitat
Publicitat

DESAFIAMENT HISTÒRIC

Inèdita consulta a les Malvines per reivindicar l'esperit britànic

L'Argentina considera "irrellevant" un referèndum sobre l''statu quo'

Hi ha dues coses a l'Argentina que ningú pot posar en dubte: Maradona és el millor jugador de tots els temps i les Malvines són argentines. Perdre la guerra del 1982 contra el Regne Unit per la sobirania de les illes només ha fet que el sentiment d'argentinitat de l'arxipèlag s'hagi potenciat. Un exemple el trobem a les escoles. Els alumnes aprenen des de ben petits que les Malvines són argentines i només se'ls explica que es tracta d'un territori propi ocupat a la força pels britànics.

L'Argentina i el Regne Unit mantenen una intensa batalla diplomàtica. Des de Buenos Aires es demana que es compleixin les diverses resolucions de l'ONU que obliguen Londres a asseure's a parlar sobre el tema. Però els britànics s'hi neguen. En joc ara hi ha molt més que la sobirania d'un grapat d'illes perdudes enmig de l'oceà Atlàntic i ocupades pels anglesos el 1833.

L'arxipèlag de les Malvines és conegut per dos motius: per la gran quantitat d'ovelles que hi ha i també pel fort vent que hi bufa. Per anar-hi a viure se n'han de tenir moltes ganes o bé haver-hi nascut. És un territori inhòspit i allunyat de tot. El seu motor econòmic és, després de la pesca, la gran base militar del Regne Unit, amb uns 1.000 militars que hi resideixen tot l'any. Però la cosa podria estar canviant, gràcies a la indústria del petroli.

Des de fa pocs anys diverses empreses treballen en la recerca de cru a la zona. Ja s'han fet diverses perforacions i es calcula que el 2017 es podrà començar a extreure petroli del subsòl marí de l'arxipèlag. La descoberta ha alimentat novament la reclamació de sobirania argentina. Però els habitants de les illes han volgut desafiar Buenos Aires convocant un referèndum de dos dies per votar a partir d'avui si volen seguir sent britànics, tot i viure a gairebé 13.000 quilòmetres de Londres. La victòria del sí es dóna per feta.

"Una forta pudor de petroli"

"Hi ha hagut dos descobriments significatius d'hidrocarburs fins ara, un al nord de l'illa, a la zona coneguda com a Sea Lion, que és el projecte més avançat, i l'altre és un espai on es calcula que hi ha importants bosses de gas", destaca Juliette Kerr, experta de l'institut IHS Global Insight. Encara hi ha, però, moltes zones sense explorar. D'aquí que es cregui que el potencial petrolier de les illes Malvines pot ser molt gran, amb reserves de cru quasi tres vegades més grans que les que hi ha al mar del Nord britànic.

El govern argentí de moment ha condemnat les perforacions que es fan a la zona argumentant que es tracta del seu territori. La Casa Rosada creu que el petroli que hi pot haver estaria emmagatzemat sota la plataforma continental i, per tant, li pertany. Ara bé, el ministre d'Afers Estrangers de l'Argentina, Héctor Timerman, acusava la posició del Regne Unit sobre les Malvines de fer "una forta pudor de petroli". Buenos Aires manté que el resultat del referèndum d'avui serà "irrellevant".

Com a senyal de protesta per tot plegat, l'Argentina no permet, per exemple, que cap creuer de passatgers dels que habitualment duen turistes a les Malvines toqui després territori argentí, ja sigui als ports de Buenos Aires o a Usuhaia. I fins ara tampoc ha permès que cap vol passés per sobre de territori argentí per arribar a l'arxipèlag i bloqueja així l'arribada de passatgers i de productes comercials a les illes. De fet, les Malvines només tenen connexió amb Xile, via Punta Arenas, o via Londres amb un vol setmanal militar que abasteix especialment la base britànica.

L'aïllament de les Malvines impulsat per l'Argentina podria tenir també conseqüències si es troba petroli a les illes de l'Atlàntic Sud. Com que no seria possible extreure'l per mitjà d'un oleoducte amb el continent -perquè Buenos Aires no ho permetria-, caldria transportar-lo per via marítima, i això encariria molt els costos, assenyalen els experts.

El govern de les illes Malvines avalua que, amb un possible boom petrolier, hi hauria més prosperitat i es podria finançar sense problemes l'elevat cost de l'enorme base militar que garanteix la seguretat dels illencs.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF