Publicitat
Publicitat

Ilan Pappé: "Israel té més por de la Primavera Àrab que de l'Iran"

L'historiador israelià Ilan Pappé, professor de la universitat britànica d'Exeter, viu un exili intel·lectual per les seves postures contra el sionisme. Va visitar Barcelona convidat per la campanya Boicot, desinversions i sancions a Israel.

¿La Primavera Àrab ha trencat el marc de seguretat d'Israel?

Sí. És un moment molt paradoxal: d'una banda Israel té més força militar que mai, però de l'altra se sent molt més vulnerable. Fa quatre o cinc anys es van creure que havien resolt el principal problema: els palestins. Tenien Hamàs aïllat a Gaza, control sobre Cisjordània i la milícia libanesa de Hezbol·lah ja no era un problema. I, per sobre d'això, el més important és que creien que controlaven la situació al món àrab. Per això Israel veu la Primavera Àrab com una font d'inseguretat. No crec que tinguin por de l'Iran. No ho compro. Només volen desviar l'atenció.

Per què?

Volen associar l'Iran amb el món àrab i dir als nord-americans: ens necessiteu, perquè l'Iran és un perill. Però no crec que es pensin realment que l'Iran els atacarà amb la bomba atòmica. Aquí tothom juga el seu joc. El sentiment d'inseguretat sorgeix de dues coses: de la Primavera Àrab i de la sensació que la visió que el món té d'Israel està canviant.

Com veu Síria?

És un conflicte molt complex. S'ha convertit més en una guerra civil que en una revolució. I el pitjor que podria passar és una intervenció occidental. Si això no es produeix, lamentablement hi haurà molts morts, però al final s'acabarà trobant una solució. Potser la creació d'autonomies d'alauites i kurds, o també una revolució de bellut: que Al-Assad marxi però sense que el conjunt del règim s'enfonsi. El mateix que ha passat a Egipte. Però cap de les dues coses serà immediata, per desgràcia.

¿Síria era una garantia per a Israel?

Fins i tot el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, diu que la frontera nord d'Israel sempre ha estat segura amb els Assad. Per això Síria els preocupa més que l'Iran: perquè el problema no és només la inestabilitat, sinó la perspectiva que després hi hagi un sistema polític àrab molt més favorable als palestins. Fins ara els règims àrabs no representaven el que els seus pobles sentien cap a la causa palestina.

Al gener hi ha eleccions a Israel.

Les protestes de l'any passat pels problemes socials van trencar la confiança en els polítics i això es traslladarà també al conflicte amb els palestins. Però no ho veurem fins a les pròximes eleccions.