Hollande, contra la UE de l'austeritat sense fi

ESTRASBURGFrançois Hollande ja ha deixat clar a quina banda de la taula serà demà a Brussel·les quan la UE obri la batalla pel futur pressupost europeu. Al davant, hi tindrà Alemanya. El president francès va renegar ahir d'aquesta "Europa condemnada a una política d'austeritat sense fi". En una compareixença extraordinària davant el ple del Parlament Europeu a Estrasburg, Hollande va reclamar "enteniment" a l'hora d'aplicar la tisora i va exigir més solidaritat. Solidaritat entre països i solidaritat social. "Estalvis, sí; afeblir l'economia, no", va dir Hollande per arrencar els primers aplaudiments d'una Eurocambra que es va lliurar generosament al discurs del president, suavitzant qualsevol discrepància.

Confrontació

Hollande i Monti versus Merkel i Cameron

Sense esmentar cap del seus socis europeus, el missatge d'Hollande anava directe cap a Londres i Berlín, abanderats de retallar dràsticament el pressupost de la UE per als pròxims set anys. "Els xecs" que limiten la solidaritat dels països més rics -advertia el president francès- "han de deixar d'augmentar perquè posen en perill la construcció europea". Una exigència que comparteix amb el primer ministre italià, Mario Monti, amb qui Hollande es va reunir diumenge. Monti creu que és "injust" que, en aquests moments, el seu país pagui més a Brussel·les que altres països més rics a qui es retorna una part en forma de xec.

Per Hollande, el debat que s'obrirà demà a Brussel·les ha de parlar de creixement, "de suport a les economies i a les persones més exposades a la crisi", i rebaixar l'eufòria d'aquells que creuen que la crisi del deute ja ha quedat enrere. "Mentre hi hagi tants aturats, no hi haurà un respir", deia el president francès.

La tisorada

Un pressupost de futur amb xifres del passat

Els Vint-i-set arribaran demà a Brussel·les encara molt allunyats. La cancellera Angela Merkel vol retallar 100.000 milions d'euros a la proposta de pressupost ja esquilat que es va presentar en la primera negociació del mes de novembre. I el primer ministre britànic, David Cameron, exigeix una tisorada del doble. "Això és inadmissible", protestava ahir el president del Parlament Europeu, Martin Schulz, que afegia que no acceptarien que en aquestes circumstàncies es torni a un pressupost "amb les xifres de l'any 2005 per treballar fins a l'any 2020" amb una UE de 28 estats membres com a mínim. Tant Schulz com Hollande van defensar que "cada euro del pressupost europeu que s'inverteix atreu 3 euros d'activitat privada". El president francès, a més, es va ficar els eurodiputats a la butxaca admetent que no serviria de res obtenir un mal acord "entre caps d'estat i de govern si després no aconsegueix l'aprovació de l'Eurocambra".

Per reblar el duel amb Cameron, Hollande va advertir que "la UE no pot ser un conjunt de nacions que busquin només el seu propi benefici". Els britànics van recollir el guant. "Si vostè es considera tan europeu -li va etzibar el líder dels tories a l'Eurocambra-, per què no canvia el Tractat perquè aquest Parlament decideixi on vol tenir la seu?" Fins aleshores ningú havia fet esment al líder francès del cost que suposa mantenir la doble seu del Parlament a Brussel·les i a Estrasburg. Els defensors d'eliminar les reunions a la capital alsaciana creuen que cada any s'estalviarien 180 milions d'euros. Hollande va dir que cal defensar Estrasburg "no perquè figuri en el Tractat sinó perquè simbolitza la història de la UE i la reconciliació franco-alemanya".

La PAC

L'hora de reformar la política agrària

Pel president francès, el futur pressupost comunitari té dues línies vermelles: les polítiques de cohesió i la política agrícola comuna.

La pagesia francesa ja només representa avui el 2% del PIB del país, però cap president francès s'ha atrevit fins ara a tocar una política europea que el general De Gaulle es va fer a mida en la dècada dels 60, quan un de cada sis francesos treballava al camp. "El 80% de les ajudes de la PAC (la política agrària comuna) van a parar a mans de només el 20% dels agricultors europeus", li va retreure ahir el líder dels Verds, Daniel Cohn-Bendit. Per primera vegada, però, Hollande es va mostrar favorable a imposar un límit en les ajudes directes que pot rebre un agricultor. El capítol agrícola s'emporta encara avui en dia gairebé el 40% dels recursos de la Unió Europea i és un dels més qüestionats en aquestes retallades.

Però pel president francès, Europa es juga molt més que una qüestió de diners en aquesta pugna pressupostària. "La UE triga massa a prendre les decisions importants, i molt poc a reflexionar sobre les grans orientacions" d'aquest projecte que està construint, deia Hollande davant l'hemicicle. I en aquesta construcció hi ha -segons ell- dos passos imprescindibles: continuar la integració política i recuperar el suport dels ciutadans. "L'amenaça avui", segons el president francès, "ja no és la desconfiança dels mercats sinó la de la gent".

El discurs d'Hollande pretenia donar un toc d'atenció a totes les institucions europees: "La nostra credibilitat està en joc. No la credibilitat econòmica, sinó la política". Estabilitzat l'euro i amb els països més rics de la UE parlant de la crisi en passat, els Vint-i-set tenen demà i divendres un debat que s'expressarà en xifres però que definirà el futur polític de la UE per als pròxims anys.