Publicitat
Publicitat

Guia per entendre el recompte d'una jornada electoral complicada

La Cambra de Diputats

La majoria d'enquestes donen com a guanyador el Partit Demòcrata, el centreesquerra liderat per Pier Luigi Bersani.

La llei electoral preveu que el partit que té la majoria de vots obtingui, automàticament, 340 escons, és a dir, el 55% del total del Parlament, en què es poden sumar també entre 6 i 8 escons més provinents del vot a l'estranger -que representen tres milions d'italians.

Aquesta llei la va aprovar Silvio Berlusconi l'any 2005 i es coneix popularment com "la porcada", perquè fa més complicada la vida al centreesquerra, tradicionalment més dividit que el centredreta, que, fins ara, a les verdes i a les madures ha vist resistir la coalició del partit berlusconià Poble de la Llibertat i la Lliga Nord.

Per poder entrar al Parlament cal que les coalicions que es presenten a les eleccions obtinguin almenys el 10% dels vots totals. En canvi, les formacions que es presenten en solitari en tenen prou amb un 4%.

El nombre total de diputats a la Cambra és de 630. Els electors italians es divideixen en 26 circumscripcions, més la Vall d'Aosta, que elegeix un diputat.

El Senat

Com a la Cambra de Diputats, Silvio Berlusconi també va aprovar una llei que preveu un premi al partit guanyador, però funciona a escala regional. Per guanyar cal obtenir la majoria de vots a les regions claus del país, perquè, d'aquesta manera, s'obtenen el 55% dels escons proporcionats per cada regió.

Són vitals, naturalment, les regions més poblades, amb la Llombardia al capdavant. La regió amb capital a Milà escull 49 senadors. La coalició guanyadora se n'emporta automàticament 27. També són molt importants el Laci -amb Roma com a capital-, Sicília, la Campània i el Vèneto, perquè són regions molt poblades i les dues coalicions -el centredreta i el centreesquerra- estaven frec a frec en les últimes enquestes oficials que es van publicar.

Per poder entrar al Senat, a més, les coalicions necessiten obtenir un 20% dels vots a escala regional, o un 8% per als partits polítics que es presenten en solitari.

Els escons dels senadors electius -els que no ho són per a tota la vida, com el mateix Mario Monti- són 315, sis dels quals s'escullen a les circumscripcions electorals que hi ha fora d'Itàlia.

Les regionals

A més de les legislatives, aquests dos dies hi ha també eleccions regionals a la Llombardia (Milà), i al Laci (Roma), i la petita regió de Molise. A la Llombardia hi ha 7,7 milions d'electors, al Laci 4,7 milions i a Molise 332.000.

En les dues regions més importants, van ser els escàndols de corrupció i el malbaratament de fons el que va obligar a dimitir els dos governadors. A la Llombardia Roberto Formigoni, que ha estat al poder més de tres lustres, ha estat implicat personalment en acusacions de corrupció, per haver afavorit amb sucosos contractes de sanitat pública un empresari amic del cercle catòlic del qual tots dos formaven part, el conservador Comunió i Alliberament.

Al Laci Renata Polverini va fer front a les acusacions de corrupció contra membres del seu partit i pels escàndols per festes caríssimes i irreverents convocades per membres de la seva junta i pagades amb fons públics. Tant Formigoni com Polverini són del partit de Silvio Berlusconi.

Els electors poden votar només pel candidat a governador, només per la llista al Parlament regional, o bé per tots dos. Els votants també poden expressar una preferència per un candidat a diputat regional de dins de la llista del partit o de la coalició escollits.