CONFLICTE COLOMBIÀ
Internacional 15/02/2013

Gest de les FARC per afavorir la pau

La guerrilla té previst avui alliberar els dos policies segrestats que han sacsejat les negociacions

Albert Traver
2 min
PROBLEMES AMB ELS PERIODISTES L'exsenadora Piedad Córdoba (dreta), directora de l'ONG Colombianes i Colombians per la Pau, va anunciar  ahir la suspensió de la missió d'alliberament dels dos policies. Va argumentar que el motiu era la pressió exercida pels periodistes mentre es dirigien al punt acordat per trobar-se amb els segrestats, a la regió del Cauca.

BogotàDesprés de tres setmanes de captiveri, la guerrilla entregarà els policies Cristian Camilo Yate i Víctor Alfonso González a una comissió humanitària formada pel Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR) i per l'ONG Colombianes i Colombians per la Pau (CCP), una organització liderada per l'exsenadora Piedad Córdoba que, des del 2007, ha intercedit en l'alliberament d'una trentena de segrestats en mans de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC).

Inicialment prevista per al migdia d'ahir (hora local), l'entrega es va retardar en un primer moment per la massiva presència de periodistes i la intensa pluja que afectava el lloc escollit per a l'operatiu. "L'alliberament dels dos policies es retardarà com a mínim tres hores més per la gran presència de mitjans de comunicació", assenyalava l'exsenadora Córdoba. En el tancament d'aquesta edició, però, mentre la comissió humanitària esperava els segrestats en un llogaret conegut com La Cilia -una reserva indígena, on viuen unes 150 famílies, a la zona muntanyosa del municipi de Miranda-, el mitjà llatinoamericà Telesur va informar que l'operatiu s'ajornava fins avui. Minuts després, el president de Colòmbia, Juan Manuel Santos, reaccionava exigint a la guerrilla "que alliberés aviat" els policies. "No hi ha excuses per no fer-ho", va afegir.

Un "atemptat" contra el procés

Després que el front sisè de les FARC capturés els policies el 25 de gener mentre investigaven un cas d'extorsió, el negociador en cap del govern colombià a l'Havana, Humberto de la Calle, va deixar clar que la guerrilla estava "atemptant" contra el procés. "Si les FARC no posen cara a les víctimes, aquest procés no té cap possibilitat", va afegir De la Calle. I és que Colòmbia, un país amb tres generacions acostumades a la guerra, no s'ha habituat a uns segrestos que, de vegades, han durat més de 10 anys.

De fet, dimecres les FARC van matar set soldats quan intentaven aconseguir el control d'una població. És el cop més important de la guerrilla des que va començar el procés de pau, però que no ha captat l'atenció mediàtica ni social dels policies segrestats. Sobre els soldats morts, el president Santos va piular: "Els nostres cors estan amb les famílies dels membres de la força pública caiguts en compliment del seu deure". Les seves paraules estaven lluny de l'amenaça de fa unes setmanes, quan prometia assolir la pau "a les bones o a les males". A part dels policies Yate i González, la guerrilla marxista té previst alliberar el cap de setmana el soldat Josué Meneses, capturat el 31 de gener.

Amb aquests alliberaments, les FARC destensen el procés de pau, que avança amb "aproximacions" i "bon ritme", segons els delegats a l'Havana, però que s'havia crispat pels segrestos i havia perjudicat una negociació que encara és al primer punt: el problema agrari. Les delegacions del govern colombià i de les FARC es retrobaran el 18 de febrer a la capital cubana per començar una nova ronda de converses marcades, en les últimes setmanes, per un repunt del conflicte.

Segrestats de l'ELN

Mentre avancen els operatius amb les FARC, el govern de Colòmbia també està concretant un acord amb la segona guerrilla del país, l'Exèrcit d'Alliberament Nacional (ELN), per alliberar sis treballadors d'una multinacional estrangera. Amb uns 3.000 combatents, l'ELN reclama insistentment un lloc a les negociacions de Cuba.

stats