França publica a la xarxa l'arxiu secret del cas Dreyfus

BarcelonaUn segle després, l'arxiu "secret" que l'exèrcit francès va utilitzar per acusar falsament el capità Alfred Dreyfus de col·laborar amb Alemanya ha deixat de ser-ho. El departament històric del ministeri francès de Defensa va publicar-lo ahir íntegrament a internet.

"El cas Dreyfus va ser el catalitzador de les pulsions i les forces fonamentals per entendre el segle XX", explicava a l'ARA l'historiador Joan B. Culla. "Des de l'eclosió de l'antisemitisme modern que marcaria tan dramàticament tot el segle fins al naixement del concepte de l'intel·lectual , així com el rellevant paper polític i social de la premsa".

Tots aquests elements conflueixen en un cas que va dividir França durant més d'una dècada al voltant del capità jueu. El 1894 el Servei d'Intel·ligència Francès va trobar una carta estripada al despatx de l'agregat militar de l'ambaixada alemanya en què s'anunciava l'enviament de documents secrets francesos. Basant-se en una aparent semblança cal·ligràfica, Dreyfus va ser condemnat per un consell de guerra i deportat a la Guaiana Francesa per alta traïció. Tot i que dos anys més tard van aparèixer proves que assenyalaven un altre oficial com a culpable, un nou judici va ratificar la condemna a Dreyfus i va absoldre el principal sospitós, el comandant d'origen hongarès Ferdinand Walsin Esterhazy.

"El cas Dreyfus va ser una batalla lliurada fonamentalment a les columnes dels diaris", explica Culla. La contribució més cèlebre a aquest pols va ser el J'accuse [Jo acuso] d'Émile Zola, una carta dirigida al president de la República publicada a la primera pàgina del diari L'Aurore en què clamava contra l'absolució d'Esterhazy. El text va ser una bomba. La policia va detenir el tinent coronel que havia acusat Esterhazy i la divisió entre la dreta militarista i l'esquerra va desembocar en importants disturbis.

"Les conseqüències del cas Dreyfus van dibuixar el mapa polític de les esquerres i les dretes de la França del segle XX", detalla Culla, que subratlla com fins a cert punt el ventall polític de la França actual és hereu de la divisió entre els defensors i els detractors de Dreyfus.

Cap pregunta per respondre

Els arxius del cas van ser arxivats el 1906 però mai abans s'havien publicat íntegrament. Ara els 470 documents del dossier -que mai va ser entregat a Dreyfus o al seu advocat- han estat escanejats i oberts al públic. Segons el servei històric del ministeri francès, els documents inclouen notes de la investigació, declaracions de testimonis, cartes i fins i tot detalls sobre "relacions homosexuals entre alguns protagonistes de l'afer", segons el ministeri.

"Digitalitzar els papers té un valor més fetitxista que documental", opina Culla. "S'ha escrit moltíssim sobre el cas i em costa d'imaginar que quedi cap pregunta sense resposta, tot i que sempre poden quedar alguns serrells -explica-. Això no resta el valor de poder accedir fàcilment a documents tan importants com la carta amb la qual es va inculpar Dreyfus".

L'honor del general va ser restablert el 1906, quan va ser exonerat i reintegrat a l'exèrcit francès, amb el qual va lluitar durant la Primera Guerra Mundial.