06/04/2017

França decideix el futur de la Unió Europea

3 min
La candidata Le Pen és una de les favorites per passar a la segona volta del 7 de maig.

Les eleccions presidencials franceses decidiran el futur immediat de la Unió Europea molt més que el Brexit. I no només perquè una temuda victòria de Marine Le Pen materialitzaria l’eslògan preferit de la líder del Front Nacional, la destrucció de la UE des de dins, sinó perquè no cal arribar a situar-se en el pitjor dels escenaris per adonar-se que la crisi política que viu Europa està estretament lligada a la crisi política i social que viu la segona economia més important de l’euro i tàndem indispensable d’un eix -el franco-alemany- que, des de fa anys, només té un únic conductor i un únic motor.

El debat presidencial francès retrata perfectament com ha canviat el discurs europeu dels que es consideraven els grans defensors d’una UE federal cada cop més integrada. Només Emmanuel Macron continua mantenint un compromís clarament europeista. Les pròximes eleccions poden tenir, a més, un pes important en la política exterior de la UE -especialment en relació a Rússia i en la idea d’enfortir o no una defensa europea-. Però, sobretot, com assegura un informe que presenta l’Institut Delors, el resultat electoral definirà com els francesos s’enfronten a la por. Quina resposta volen donar a l’acumulació d’incerteses provocades per la globalització econòmica i financera, l’amenaça terrorista, la pèrdua de nivell de vida o l’auge de l’extrema dreta. “La por s’ha convertit en un instrument polític”, assegura l’informe, i aquesta por té rèpliques a tota la Unió.

Discursos oposats

Si finalment Le Pen i Macron són els escollits el 23 d’abril per passar a la segona volta, els francesos no només haurien apostat per la polarització entre dos discursos europeus antagònics, sinó que demostrarien la divisió profunda que existeix en el si de la societat francesa sobre com encarar els reptes urgents que té el país. Seria el xoc entre el referèndum sobre l’euro que proposa el Front Nacional i “l’ambició integradora” de Macron. Entre l’Europa xenòfoba que criminalitza l’islam, i la “dignitat col·lectiva” que el líder del moviment En Marxa li reconeix a Angela Merkel per haver obert les portes d’Alemanya a un milió de refugiats. Macron és l’únic candidat que encara accepta les exigències econòmiques -de reformes i limitació del dèficit- de Brussel·les.

Però, sobretot, una primera volta amb Le Pen i Macron com a guanyadors confirmaria la fi d’un cicle polític que ha tocat fons, el de l’equilibri bipartidista de poders de la Cinquena República. Socialistes i republicans saben, a hores d’ara, que cap dels seus candidats -ni Benoît Hamon ni François Fillon- tindria els vots necessaris per passar a la segona volta de les presidencials. La dreta pagaria així l’error de la seva mimetització -evolucionada i aprofundida amb els anys- del discurs frontista (amb la promesa sobiranista de Fillon de “recuperar per a França el control de la Unió Europea” inclosa) i l’elecció d’un candidat incapaç d’esborrar l’estigma de la corrupció. Els socialistes confirmarien el desastrós llegat que els deixa el president més impopular de les últimes dècades i com la ja clàssica divisió de l’esquerra els penalitza en cada primera volta.

No serà fins al 7 de maig que França podria exorcitzar aquesta por i decidir si el Front Nacional continua sent “més una amenaça que un recurs possible” -conclouen els experts de l’Institut Delors i Demos- i si aquest euroescepticisme francès, aclaparat per un país en declivi, es tradueix en eurofòbia i trencament o no.

stats